Jaciment arqueològic de la Vil·la Romana de Martorell-Enllaç Termes de Glude
Martorell
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
No hi ha elements a la vista. Part de la retícula constructiva d'una vil·la romana, excavada en extensió, que correspon a la residencia que inclou diverses dependències de la zona de banys amb d'hipocaust, parets bastides amb opus incertum i amb paviments d'opus signinum. Diversos sondeigs realitzats a la part agrícola de la mateixa instal·lació dedicada a la producció vitivinícola han permès recuperar gran quantitat de fragments de dolia i d'àmfora.
La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa B 08 BCIL-06.BARP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
Història
El jaciment va ser descobert l'any 1965 quan en fer els fonaments d'una torre elèctrica d'alta tensió es va localitzar una dependència de la zona de banys de la vil·la. Aquesta troballa va ser comunicada a Isidre Clopas Batlle, aleshores director del Museu Francesc Santacana, que va sol·licitar ajuda tècnica al Museu Arqueològic de Barcelona, aleshores depenent de la Diputació de Barcelona. Entre desembre de 1965 i gener de 1966 es va dur a terme l'excavació ampliant el lloc de la descoberta inicial. Aquells treballs van ser dirigits per Pedro Manuel Berges Soriano però mai van ser publicats, ni es conserven els diaris, ni les memòries. Només hi ha algunes notes a publicacions locals, molt breus i succintes. El material arqueològic procedent d'aquella campanya va ser dipositat al Museu Arqueològic de Barcelona. Després de la realització d'aquella campanya el jaciment va restar abandonat i les estructures no van ser protegides de cap manera per assegurar la seva conservació, per la qual cosa amb el pas dels anys, aquella zona excavada es va anar degradant i es va tornar a colgar en part de manera natural amb sediments i vegetació i en part en urbanitzar la zona i fer un parc. Fins i tot hi ha constància que en 1970 es va fer la rasa per col·locar-hi una canonada de la instal·lació de gas que malmet part del jaciment.
L'any 1985, a un sector proper a l'excavat l'any 1965 es van fer 14 sondeigs ja que es volia fer una ampliació dels tallers dels FGC. Aquests treballs van ser dirigits per Alfred Mauri i van permetre conèixer diversos fragments de murs època romana bastits amb opus incertum i amb tàpia, que no van poder ser interpretats, degut a la dimensió reduïda de les cales. Malgrat això es constata que el proveïment d'aigua de l'explotació es feia des de la propera font del Mamut, mitjançant una canonada de plom. A més els anys 2003 i 2005, com a fase prèvia de les obres de remodelació de l'estació dels FGC s'han fet prospeccions electromagnètiques al subsòl, el seguiment arqueològic del moviment de terres i alguns sondeigs que han donat resultats negatius. Tots aquests treballs han permès datar la fundació de la vil·la a inici del segle II aC i l'amortització a cavall entre els segles II i III dC.
La part del balneum ha rebut la denominació de Termes Glude pel nom de l'empresa que hi havia instal·lada al predi adjacent, dedicada a la producció de glucosa i derivats.
Bibliografia
PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.
