Icnites de Mina Tumí Vallcebre

Berguedà
Fumanya
Carretera BV-4025, km 10, trencall a mà dreta, direcció a Vallcebre.
1500

Coordenades:

42.19952
1.79013
400114
4672638
08293-83
Patrimoni natural
Jaciment paleontològic
Mesozoic
Bo
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Assentament (jaciment)
BCIN Zona paleontològica, registre 3853-ZP (DOGC 6601, 8/04/2014)
CC AA 13179
Fàcil
Científic
Privada
08293A004003250000AD
Anna Junyent Traserra

El jaciment, amb una extensió d'uns 1500 mts2, és una de les antigues explotacions a cel obert que es van fer en aquesta zona entre els anys 1975 i 1985.L'estat de conservació de les restes fòssils indirectes (icnites) del jaciment de Mina Tumí són bastant bones. Les icnites es troben al sostre d'un estrat inclinat 38º, direcció nord, i tenen un bon estat de conservació, possiblement, degut a la protecció que encara li ofereixen els sediments margosos suprajacents, encara no erosionats. Així doncs, és a la paret que queda al fons, on s'han identificat les restes fossils, concretament, s'hi ha trobat icnites de dinosaure i fragments d'ous. S'hi distingeix un mínim de dos rastres i un total aproximat de 70 icnites que s'han atribuït a dinosaures sauròpodes. Tot i que és un dels jaciments dels que es disposa de menys dades, la presència d'icnites i restes d'ous de dinosaure permeten avaluar positivament els seus afloraments i incloure'l dins la zona Paleontològica de Fumanya.

El Berguedà és la segona comarca de Catalunya on es van referenciar restes de dinosaure. El 1967 Aepler, en el seu estudi geològic, citava aquests primers fragments ossis. El fet de ser un estudi alemà, va fer que s'ignorés durant molts anys. El gran impúls vingué de mans de Viladrich quan, el 1985, va identificar un gran conjunt de petjades de dinosaure en una paret (actual jaciment de Fumanya Sud). El 1997 arribà el reconeixement internacional, ja que Le Loeuff i Martínez classificaren els jaciments de la zona com el jaciment de petjades més extens del Cretaci Superior d'Europa amb petjades produïdes per una espècie de la família dels Titanosaures, únics sauròpodespresents al Cretaci Superior Europeu. A partir d'aquí, començaren nombroses prospeccions i estudis que culminaren amb la descoberta de nous fòssils i nous jaciments, com el cas del de Mina Tumí, descobert el 2002 per investigadors de l'Institut de Paleontologia M. Crusafont. El Berguedà, per tant, té un important registre fòssil de restes directes i indirectes de dinosaures. Aquests, s'han agrupat entorn a l'antiga zona minera de Fumanya amb el nom de Zona Paleontològica amb Jaciments de Dinosaure de Fumanya. En total 5 jaciments amb icnites formen el grup: Icnites de Fumanya Sud, Mina Esquirol, Fumanya Nord, Mina Tumí i Cingles del Boixader. Els jaciments es troben en termes municipis diferents però s'agrupen a la part est de la Serra d'Ensija, a uns 20 kilòmetes al nord de Berga, en el Pirineu Oriental, comarca del Berguedà.

AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. VILA, Bernat i altres (2206). Els Dinosaures dels Pirineus. Zenobita Edicions.