Icnites de Fumanya Nord Vallcebre

Berguedà
Fumanya
Carretera Bv-4025, km 10, trencant a mà dreta, direcció a Vallcebre.
1530

Coordenades:

42.1903
1.79901
400833
4671603
08293-81
Patrimoni natural
Jaciment paleontològic
Mesozoic
Bo
Legal
  • BCIN
  • National Monument Record
  • Assentament (jaciment)
BCIN Zona paleontològica, registre 3853-ZP (DOGC 6601, 8/04/2014)
CCAA 13178
Fàcil
Científic
Privada
08293A005000620000AA
Anna Junyent Traserra

Jaciment amb una superfície inclinada de 15.000 m2. En el primer i únic còmput realitzat l'any 2003, Bernat Vila, va estimar la xifra total en 1038 icnites. Als afloraments, predominantment calcaris, s'hi ha identificat un mínim de 5-6 rastres atribuïbles a sauròpodes i en alguns dels afloraments s'hi observa una intensa bioturbació (dinoturbació) produïda pel pas d'aquests animals. A l'igual que els altres jaciments, es caracteritza per la presència d'icnites de dinosaure sobre una superfície de calcaria fortament inclinada (uns 60º). Alguns estudis indiquen que a Fumanya Nord hi ha tres nivells amb icnites. Cal mencionar la presència d'altres restes indirectes de dinosaure, així doncs, i per exemple, l'any 2000 s'hi van descobrir nous ous de dinosaure.

Degut a l'exposició als agents atmosfèrics, algunes zones de la superfície que conformen el jaciment es troben en fase de degradació.

La comarca del Berguedà compta amb un important registre fòssil de restes directes i indu¡irectes de dinosaure. Així, la zona de l'antiga indústria minera de Fumanya i voltants s'hi ha pogut agrupar un conjunt de jaciments paleontològics de gran importància. Aquest conjunt de jaciments s'han agrupat sota el nom de Zona Paleontològica amb Jaciments de Dinosaures de Fumanya, i està format per cinc jaciments amb icnites de dinosaure ( Fumanya Sud, Mina Esquirol, Fumanya Nord, Mina Tumí i Cingles del Boixader). Aquest conjunt de cinc jaciments aporten un total de més de 3.500 icnites i prop de 38.000m2 de superfície. La continuïtat estratigràfica i paleontològica del conjunt d'afloraments permeten parlar d'un gran jaciment que s'extén al llarg d'un quilòmetre, fet que el situa com el tercer jaciment del món. L'article de Viladrich, publicat a mitjans dels anys 80, donà a conèixer l'existència de rastres a la comarca i li donà l'impúls necessari per tal que s'iniciessin els estudis i es dugessin a terme els descobriments. El jaciment s'ubica en una antiga explotació a cel obert i fou descobert a mitjans dels anys 80 durant les tasques de restauració de l'activitat minera. Aquest és el segon aflorament més extens dels que formen el conjunt de Fumanya. L'edat del jaciment és del Campanià-Maastrichtià, Cretaci Superior, aproximadament, fa 65 milions d'anys. L'extenció del jaciment volta els 15.000 m2 distribuïts en enormes superfície sverticals, representa el segon jaciment més extens del conjunt d'afloraments de Fumanya. Després de la descoberta d'ous, Àngel Galobart i els seus col·laboradors, presentaven, l'any 2002, la metodologia usada en la restauració i anàlisi de les restes i les primeres conclusions de l'estudi. Posteriorment només s'hi ha realitzat, l'any 2003, un primer còmput d'icnites per part de Bernat Vila ( Institut de Paleontologia M. Crusafont de Sabadell ). El resultat d'aquest primer còmput preliminar ha estimat la xifra total en 1.083 icnites, nombre que pot augmentar en futures campanyes de cartografia, ja que existeixen nivells amb icnites que no han pogut ser incloses en el còmput.

AAVV (1990). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya (CCAA). Generalitat de Catalunya. AAVV (2008). Los dinosaurios del levante Peninsular. VILA, Bernat i altres (2006). Els dinosaures dels pirineus. Zenobita Edicions.