Hospital de Sant Pere
Vilassar de Dalt

    Maresme
    Avinguda de Santa Maria, 20
    121

    Coordenades:

    41.51322
    2.35844
    446464
    4595931
    Número de fitxa
    08214-87
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL - Pla Especial Patrimoni Arquitectònic i Ambiental
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    Fundació Hospital de Sant Pere
    Autor de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    L'actual edifici d l'hospital s'aixeca damunt l'antic mas Pons i Arenas, d'origen medieval, conegut fins el segle XVII com a mas Pi.
    Es tracta d'un edifici de planta baixa, pis i golfes amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Ha estat molt transformat, però destaca una façana amb una composició simètrica, amb obertures més altes que amples. Algunes finestres formen parelles amb esgrafiats florals compartits. Sota el vèrtex, destaca la simulació d'una galeria on l'arc central és en realitat una fornícula amb la representació de Sant Pere tirant la xarxa, en rajola policromada.
    L'any 1936, el Marquès de Gelida la restaura introduint elements florals d'estil noucentista.

    Durant l'epidèmia de còlera de 1885, fou utilitzat provisionalment com a llatzeret per als contagiats.

    La Fundació té el seu inici en la fundació, per Decret del Bisbat de Barcelona el dia 21 de juliol de 1728 i essent els seus fundadors Mn. Pere Puig i Batlle i el Comú de Vilassar, de l`HOSPITAL DE SANT PERE. Després d'uns anys d'inactivitat i ocorreguda la mort de Mn. Pere Puig, l`Hospital de Vilassar fou novament fundat el dia 26 de maig de 1772, segons concòrdia entre el Rector i el Comú de Vilassar, d`una part, i les hereves de Mn. Pere Puig d'altre.
    L'any 1922 Joaquim Jover i Costas, marquès de Gelida, en el seu testament, institueix una fundació amb un llegat de 700.000 pessetes, amb l'objectiu de proporcionar u panteó familiar, l'obtenció de sufragis per a les seves ànimes i la pràctica d'obres benèfiques en memòria seva. Amb aquell capital, després de 1926, els administradors compren la masia de Can Pons i Arenas i construeixen la capella-panteó dedicada a Santa Maria i un edifici annex, que volien dedicar a asil per a mariners vells. Després de diversos avatars durant la Guerra civil, l'ajuntament hi trasllada l'hospital de Sant Pere, que estava al carrer Anselm Clavé. L'any 1948 la Fundació Santa Maria cedeix formalment els drets sobre l'edifici i la capella a la fundació de l'hospital, a canvi d'una missa diària en memòria del Marquès de Gelida. Aquell mateix any, s'hi estableixen les germanes del cor de Maria.
    Actualment, és una Fundació Privada subjecta a la legislació de la Generalitat de Catalunya, i té una durada indefinida.

    AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
    BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt.
    Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (2002). Les guardes del morbo. Dossier per a un itinerari per indrets relacionats amb les pestes i epidèmies a Vilassar de Dalt. Segles XIV-XIX. Vilassar de Dalt.
    PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55.