Hospital
Olesa de Montserrat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici destinat originàriament a hospital. El cos antic és una construcció de planta rectangular. Consta de planta baixa més dues plantes pis. En destaca la composició de la façana, d'una arquitectura eclèctica on es barreja classicisme amb elements modernistes, per exemple en les formes corbes de les obertures principals de la planta superior. La façana, que comença rere un petit espai enjardinat, es distribueix en cinc crugies desiguals, amb grups de finestres que varien en nombre segons cada pis. L'espai interior manté més o menys les característiques originàries. Recentment l'edifici s'ha ampliat ocupant la totalitat del solar, que en l'antic projecte estava destinat a jardí, de manera que ha quedat anul·lada la façana posterior, que tenia com a singularitat les galeries en planta baixa i planta pis.
Història
Erròniament, s'havia pensat que la fundació de l'hospital era deguda a l'abat García de Císneros, cosí germà del cardenal confessor de la Reina Catòlica, i Pere de Burgos, el seu successor. Una notícia de l'any 1496, arran d'un contracte sobre una peça de terra, sí que està relacionada amb l'abat Cisneros, però l'hospital ja existia anteriorment. El primer hospital estava situat fora del portal que hi havia al carrer de la Creu Real. Al segle XVI, quan es va construir el portal de Santa Oliva tot eixamplant-se el recinte murallat, l'hospital es traslladà a una nova ubicació, entre el carrer Hospital i la travesssia de Tetuan. En l'origen de l'hospital hi havia la voluntat de donar acollida als pobres i pelegrins que anaven a visitar el santuari de Montserrat. Al segle XVIII són nombroses les referències a l'hospital, que estava finançat amb donacions i censos dels olesans i de persones devotes de la Mare de Déu de Montserrat. La capella de l'hospital fou beneïda el 1799. Era un hospital petit i durant el segle XIX, ja sota propietat municipal, va portar una vida discreta i probablement no va tenir gaire més d'una dotzena de persones internades en un any. L'any 1913 van arribar a Olesa una comunitat de Germanes Josefines de la Caritat de Vic, i van obrir un altre centre sanitari, situat al carrer de Dalt. L'augment de les necessitats sanitàries va fer que l'any 1928 es creés un Patronat de l'hospital, el primer president del qual va ser Salvador Casas, amb la missió de vetllar per les obres que s'havien de fer per a un nou edifici. A l'Arxiu Municipal es conserven els plànols del projecte del nou hospital, amb data del 30 de març de 1928, signats per l'arquitecte municipal d'aleshores: Josep Ros i Ros. En aquests plànols es dibuixava una planta menys de la que finalment es va construir. El nou hospital s'anomenava Nostra Senyora de Montserrat. Amb el transcurs del temps l'edifici va deixar de tenir funcions d'hospital i es transformà en una residència jeriàtrica. Les monges Josefines van deixar de treballar-hi l'any 1985. El 1975 l'edifici de l'antic hospital fou enderrocat.
Bibliografia
COBOS, Josep M (1994). Olesa al segle XIX. Col·lecció vila d'Olesa, 4. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 256-257
GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-18
GONZÁLEZ FABREGAT, Jordi (1988). "La Segona República a Olesa de Montserrat" (treball inèdit conservat a l'Arxiu Municipal)
HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (2000). Olesa al finals del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora. Col·lecció Vila d'Olesa, 7. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 117-121, 206
MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 74-78