Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d’estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.
El carrer Xerric en particular està documentat per primera vegada l'any 1806, en el cens de la parròquia de Sant Pere d'Octavià. Aleshores hi residien únicament dues famílies. El nom del carrer prové del renom d'un veí, Sever Pila, conegut com "el Xerric". A partir de 1812 el carrer apareix a la llibreta de contribucions, amb set veïns. L'any 1864 es va construir un pont sobre el torrent "Xich" per tal de connectar el carrer amb la plaça de Barcelona, aleshores anomenada plaça d'Isabel II.
Moltes cases d'aquest sector tenien a l'interior un cup de vi, testimoni de l'època d'expansió vitivinícola a Sant Cugat. L’arribada de la fil·loxera,a la dècada de 1880,va ocasionar la mort dels ceps, que van haver de ser arrancats.
