Habitatge al carrer Laureà Miró 278-280
Sant Feliu de Llobregat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de grans dimensions entre mitgeres. És de planta rectangular amb teulada a dues aigües amb carena paral·lela a la façana, tot i que sobre la façana principal aquesta teulada queda dissimulada i aparenta un acabament en terrat a la catalana. Té planta baixa i pis. A la planta baixa trobem en posició central tres portes d'accés rectangulars força estretes i molt juntes, unificades gràcies a que estan emmarcades en una imposta en forma d'arc rebaixat amb decoracions a base de rajoles de ceràmica de tons blaus. A banda i banda d'aquest conjunt es troben sengles finestres rectangulars molt senzilles. A la planta superior, també en posició central, un joc de dues finestres queda unificat gràcies a l'ampit i la jardinera única que presenten. Aquesta darrera està remarcada amb rajoles de color blau cobalt i recolzada sobre tres mènsules. A la part superior d'aquestes finestres també trobem decoració de ceràmica blava. Aquestes finestres centrals estan flanquejades per sengles portes laterals que donen a un balcó de plataforma rectangular decorat també amb ceràmica blava i amb barana de ferro forjat. En el conjunt de la façana destaca la decoració d'imposta a base de formes geomètriques (denticulats i línies suament sinuoses) que uneix visualment les obertures del pis superior fent ziga-zagues que, en el vèrtex d'unió amb portes i finestres du una petita peça de ceràmica blava. La part superior de l'edifici està coronada per una cornisa composta que forma un ràfec. Està situada per sobre d'un petit fris que recorre també tota la façana i coronada amb teules. Per sobre d'aquest element, l'acabament en línies sinuoses de la façana amaga la teulada a dues aigües i simula un terrat a la catalana. És aquí on, al centre, trobem delimitada amb ceràmica blava una figura ovalada que du inscrita la data de construcció de l'edifici, 1925.
Història
Pertany al grup de cases que es van construir a banda i banda de la carretera durant el segle XX i de la majoria de les quals se'n desconeix l'autoria. Aquesta, tot i ser una mica més vistosa que la resta gràcies a la utilització profusa de ceràmica, ens remet també a uns materials relativament econòmics tot i que permeten l'adhesió a la modernitat per la via de l'estil arquitectònic i d'un element relativament assequible, com és la ceràmica.