Cases Bertrand noves
Sant Feliu de Llobregat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un conjunt de sis cases no gaire grans, adossades, de planta baixa i pis, amb jardí a la part posterior, que conformen una illa d'habitatges.
Estan coberts amb terrat a la catalana.
En planta baixa presenten una successió d'obertures (una porta i dues finestres amb reixa per a cada habitatge) en forma d'arc carpanell lleugerament lobulat d'estètica modernista. Els batents de les portes són també de clara inspiració modernista.
La superfície de la façana està estucada imitant carreus de pedra.
El pis superior presenta per a cada habitatge un balcó amb plataforma d'angles arrodonits i tancat amb barana de ferro forjat El frontal de la plataforma està decorat amb ceràmica vidriada blanca i blava. Les dues portes que donen accés als balcons tenen idèntica forma a les de la planta baixa. Per sobre d'elles i a una mica de distància, un petit filet ondulat de rajoletes i trencadís s'encasta a la façana i ressegueix la forma de la part superior de les obertures de totes les cases, unificant així el conjunt. La mateixa rajoleta l'observem en la decoració de sanefes verticals estretes que emmarquen les portes arrencant de la depressió de la forma ondulada horitzontal. L'espai de façana que queda entre les portes del balcó central s'omple amb esgrafiats grans i vistosos de motius florals en garlanda i indica la data de construcció dels edificis (1912).
La part superior de la construcció adopta també amb formes ondulades i es remata amb una motllura coberta amb trencadís de ceràmica vidriada de tons blaus, verds i blancs.
El conjunt mostra altres detalls de clara inspiració modernista, com la decoració dels batents de les portes a base de motius florals i línies corbes i entrellaçades o els poms.
Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu.
Història
Les conegudes casetes Molins del carrer Passeig de Bertrand van ser encarregades per Josefa Serra de Molins, esposa del contractista d'obres Josep Molins, al llavors arquitecte municipal Gabriel Borrell i Cardona l'any 1907. Borrell havia estat el responsable de dissenyar el pla d'eixample (o pla geomètric) del municipi aprovat el 1904, i el conjunt arquitectònic que ens ocupa va representar un exemple tipològic típic de molts pobles de la zona que estaven en constant creixement. Les obres van ser executades pel constructor Josep Molins un any més tard, i es van acabar el 1912, data que consta en la façana central del passeig Bertrand. La rajola que decora les cases procedia de la fàbrica Pujol i Bausis, d'Esplugues de Llobregat.
Bibliografia
- CALVO I CALVO, Àngel. Orígens i desenvolupament de la indústria a Sant Feliu de Llobregat. Quaderns d'Història núm. 3. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. 36 p.
- RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p.
- RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p.
- SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p.
- VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p.