Gorg d’Escudella
Rellinars

    Vallès Occidental
    Torrent de la Cansalada
    522

    Coordenades:

    41.64917
    1.94194
    411894
    4611366
    Número de fitxa
    08179 - 465
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Gorg natural a la Riera.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08138A006000040000SA
    Autoria de la fitxa
    Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert

    Formació geològica singular. Es tracta d’un forat que la força de l’aigua ha anat erosionant i excavant en la llera del torrent de la Cansalada, en un bloc de conglomerat. El gorg té una forma rectangular, una mica arrodonida pels cantons, i mesura 4,3 m d’amplada i 5,7 m de llargada. No hem pogut mesurar la seva profunditat ni tampoc visualitzar-la donat que les seves aigües són molt fosques.

    Per la seva ubicació al bell mig del torrent de la Cansalada, té un accés difícil i amb risc de relliscar perquè es tracta d’una formació rocosa molt llisa i sovint està humida o mullada.

    Aquest element natural consta en el cadastre en terres de Matarrodona, terme de Mura.

    S’ha localitzat una publicació a internet del 2013 on es menciona aquesta formació per part d'un grup d'espeleòlegs i muntanyencs de Terrassa, però després de comunicar-ho a la Secció d’Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa, no se li va donar gaire importància ni es va afegir a cap mapa topogràfic. Se’l va anomenar Gorg d’Escudella per la gran varietat d’elements geomorfològics que es troben en aquest sector del torrent de la font de la Cansalada, com ara la Xemeneia Malgosa i altres escletxes i agulles.

    L’àrea central del massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac està formada per conglomerats massius que passen lateralment al nord (Mura i Sant Llorenç Savall) i al nord-est (Rellinars i Vacarisses), amb materials més fins com els gresos i lutites.

    És interessant remarcar l’existència de conglomerats de diferent composició, uns més carbonatats (clastes calcaris o ciment carbonatat) i d’altres de composició més siliciàstica (clastes de quars, pissarres, ciment calcari i sovint matriu argilosa). Els nivells més carbonatats són especialment interessants a la carstificació.

    MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.

    MALGOSA MONTSERRAT Marc (2008). Estudi hidrològic de la conca de la Riera de Rellinars, Hidrogeografia i recursos hídrics, UAB.

    Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021). Inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.

    MONTLLÓ BOLART, Jordi. (2019). Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Coordinació Àrea de Cultura DIBA.

    STRAHLER, Arthur i STRAHLER, Alan H. (2000). "GEOGRAFIA FÍSICA” 3a edició, Ediciones Omega.

    TARBUCK, Edward J. i LUTGENS, Frederik K. (2005). “Ciencias de la Tierra, una introducción a la geografia física” 8a edició, Pearson Educación S.A.