Goigs que se cantan en la hermita de Santa Ignés del Munds. Bisbat de Barcelona
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs que es cantaven l’any 1722 a l’ermita de Santa Agnès, enclavada a la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Caixa amb orla tipogràfica, decorada amb motius vegetals i geomètrics.
A la part superior central, una reproducció tipogràfica de Santa Agnès, amb els cabells llargs i els seus atributs: el xai que representa la seva virginitat i la palma del martiri. A la part inferior esquerra, una torre rodona amb merlets, i mà dreta l’ermita de Santa Agnès.
Dues gerres amb flors a cadascun dels costats.
El text està distribuït en dues columnes amb una orla central que diu així:
“Per seguit vida perfecta / de Jesús prengué Lanyell / Santa Ignés Verge anyalleta / esposa del Sant Anyell. //
Vos tenint edat-molt poca, / per seguir Deu Jesu-Christ / fou de fé molt ferma roca / com del martyri se es vist, / y del Mon foreu retreta / seguint dividinal, consell, &c. //
Sempre vos ab Deu segura / sens voler may adorar / los Deus falsos anys mol pura / volgueren Déu confessar, / per fet qui tal vos ha feta, / que lo mon sen maravella, &C. //
Al mal lloch fos aportada / de aquella gent infernal, / mes del Angel fou guardada / deslliuraunos de tot mal / vostre repòs que us alenta / vos cobri de hermos cabell, &c//
Aquell jove que volia, / ja per forsa ab vos casar, / Satanás en aquell dia / ofegal sens mes tardar, / ab virtut de Deu perfecta, / resucitaren aquell. &c//
Predican la LLey Christiana, / fos llansada al foch ardent, / mes del foch restareu sana, / y cremà la cruel gent, / ab fervor de Deu perfecta / may basta ningun flagell, &c. //
Contra Vos la gent irada, / y lo President malvat, / manà foreu degollada / ab tirana crueltat, / y matás martyr electa / de Jesus propinqua dell, &c.//
Vostre cos Verge molt Santa / per vostres Parents honrats, / fou portat ab gran complanta / ab los faels acompanyats, / fentvos sepultura neta / ab dignisim aparell, &c.
Grans miracles ab prechs vostres / obra lo Senyor per Vos / curaant malaltias nostres / exaudint nostres clamors, / doncs profaunos à ma dreta, / y oferiu-nos devant dell, &c. //
Los queus van à visitar / vostre Ermita en las montanyas, de malaltias estranys, / Ignés los soleu curar, / vansen ab salut perfecta / confortats de son flagell, &C. //
Puig mostra uquen fou electa, / nos curau de tot mal novell, / Santa Ignés Verges anyallera / Esposa del Sant Anyell//.
El primer exemplar conegut fou editat a Barcelona, impremta de Raymunda Altès, vídua a la Llibreteria.
El present exemplar, forma part de la col·lecció Josep M. Fargas. Núm. 4. És tracta d’una reproducció dels goigs que’s cantaven l’any 1722 en l’enrunada Hermita de Santa Agnés, enclavada a la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Terrassa MCMXXXVI. Tipografia Ibèrica. Carrer de la Cendra, 22.
Història
Santa Agnès, fou filla d’una noble família romana. Malgrat tenir pretendents, ella es declarà sempre fidel amant de Crist. El fill de prefecte de Roma, a qui va rebutjar, la va denunciar per ser cristiana. Fou jutjada i sentenciada a viure en un prostíbul, on per miracle va continuar verge. En el seu martiri, malgrat fou exposada nua, els cabell creixien i creixien per tapar el seu cos. L’únic home que va voler abusar d’ella quedà cec, però Agnès el guarí amb les seves pregàries. Fou condemnada a mort i degollada.
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).
Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions.
Bibliografia
BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.
