Goigs i cobles de la Mare de Déu de la Salut de la casa rectoral de l'església de Santa Eulàlia El Papiol

Baix Llobregat
Carrer Mossen Rull, 8

Coordenades:

41.43797
2.01105
417380
4587850
08158 - 184
Patrimoni immaterial
Música i dansa
Modern
Barroc
Contemporani
Popular
XVIII-XIX
1986
Bo
Es segueixen cantant a l'ermita
Inexistent
Restringit
Religiós
Pública
Juana Maria Huélamo Gabaldón

Composicions poètiques de caràcter popular dedicades a la Mare de Déu de la Salut del Papiol. Es canten col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos de cert relleu, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d'estrofes tenen vuit versos. Pel que fa a l'edició impresa dels goigs, tot seguit es descriuen les dos que es conserven a la rectoria de la parròquia de Santa Eulàlia del Papiol:
1. L'edició més antiga que es conserva, ha de correspondre als anys compresos entre 1750-1790, i en ella es fa esment al bisbe Diego de Astorga.
2. La segona edició, més moderna, és de la segona meitat del segle XIX (c. 1870-1890). Es transcriu el text recollit el 1926 pel Mossèn Frederic Martí Albanell (Martí Albanell, 1926:38-40):
"Goigs de Ntra. Sra. De la Salut.Puig ab titol conegut/sou dignament venerada:/siau la nostra advocada/Verge y Mare de Salut.Sou aquell velló sagrat,/figurat a Gedeón,/dels Sants Pares celebrat/per donar salut al món.Quan tot estava perdut/en lo cel fou decretat,/fos vostre titol honrat,/Verge y Mare de Salut
Lo arcàngel Sant Gabriel/ab prestesa singular,/promtament baixà del Cel/venint per anunciar:
Déu tenia previngut/per nosaltres la alegría,/tenint a Vós nit i dia/Verge i Mare de Salut.
Foreu Vós per titular/nou cents anys ha, venerada/en esta iglesia sagrada/per tradició singular:
Sentim molt lo haver perdut7tant temps vostra companyía,/puix sou Vós la nostra guia/Verge i Mare de Salut.
Los miracles que Vós feu/ab títol tant singular,/nos fan a Vós dedicar,/a la Salut com veheu:/Títol ja no conegut,/ara tots lo comprenem,/que sempre de Vós serem/Verge i Mare de Salut.
Lo doble reconegut/de aqueix temps tant dilatat,/penedintse del perdut,/devant Vós està postrat:
A Vós humilment acut,/perque li siau la guia/contra tota malaltia/Verge i Mare de Salut.
De tercianas i quartanas,/de febres i de tot mal,/sou Vós remey cordial:
Sempre vostre zel acut,/ab prestesa singular,/a la que parir voldrà/Verge i Mare de Salut.
Altres miracles Vós feu/si vostre favor demanam;/als lladres feu tenir peu;/deslliurau als qui su reclaman:
En lo mar haveu volgut/al qui en Vós ha confiat,/lliurantlo de tempestat,/Verge i Mare de Salut.
Permés de Déu es estat/bisbe de Astorga en Barcelona,/donantli la enhorabona,/obehïnt lo que ha manat:
que entre tots fos convingut/ser en lo altar col·locada/vostra imatge intitulada/Verge i Mare de Salut.
Puig de tots sou advocada/tenint per tots mals virtut;/ampareu al qui us reclama/Verge i Mare de Salut.
V. Ora pro nobis, Sta. Dei Genitrix.
R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.
OREMUS
Concede nos famulos tuos, quaesumus Domine/Deus, perpetua mentis et corporis sanitate gaudere,/et gloriosae beatae Mariae sempre virginis interces-/sione a presenti liberari tristitia, et aeterna perfrui/laetitia.
Per Christum Dominum nostrum. R. Amen.

A la casa parroquial es conserven copies de dues edicions d'aquest goigs (la primera amb una variant posterior), així com un facsímil fet amb motiu de l'aplec de la Mare de Déu de la Salut de l'any 2000.
Són d'autor desconegut. En relació a la música, existeix una versió musicada de Josep M. Queralt l'any 1986.
Pel que fa a la primera edició, els motius ornamentals són la imatge central de la Mare de Déu dempeus, vestida a la manera de finals del segle XVIII. La imatge porta el nen agafat de la mà esquerra i vara florida a la dreta. Tota aquesta escena està ubicada a l'interior d'una vinyeta rectangular, inserta dins d'un escenari amb cortines recollides a ambdós costats de la Mare de Déu, i al terra, rajoles rectangulars a dos colors. Flanquejant la vinyeta que hi ha a la capçalera del document, hi ha dos tabacs de vímet fi farcits de flors que generen la simetria de la capçalera de la composició. Un marc de xilografia, probablement de boix, decorat amb palmetes delimita tot el conjunt. La darrera línia fa referència al lloc d'impressió dels goigs: Barcelona: Per Bernat Pla Estamper, al carrer dels Cotoners.
Pel que fa a a segona edició,els motius ornamentals són la imatge central de la Mare de Déu dempeus, amb barret d'ales, vestida a la manera del segle XIX. La figura es recolza sobre núvols, i presenta al nen per davant seu (la ma que ho agafa és imperceptible). Tots dos porten sengles vares a les mans dretes: la de la Mare de Déu, amb ornaments florals. A sobre del cap de la Mare de Déu, hi ha el colom de l'esperit sant del qual es generen els raigs que cauen a sobre de les imatges. Tota aquesta escena està ubicada a l'interior d'una vinyeta rectangular, inserta en un escenari amb columnes de capitells decorats. Aquestes columnes que suporten un arc rebaixat, amb l'abillament de cortines recollides a ambdós costats de la Mare de Déu, i al terra, rajoles rectangulars a dos colors. Flanquejant la vinyeta que hi ha a la capçalera del document, hi ha sengles motius florals de grans dimensions, els quals generen la simetria de la capçalera de la composició. Un marc de xilografia, probablement de boix , amb motius florals, delimita tot el conjunt. Una franja vertical central, amb motius diferents al marc, però també florals, divideix en dos la composició poètica. Fora de les línies del marc, i per sota, s'obre la darrera línia en la que es fa referència al lloc d'impressió dels goigs: San Gervasi. Imp. De Torras, carrer de S. Eusebi, núm. 6.

S'ignora l'origen d'aquestes composicions a la Mare de Déu de la Salut, tot i que pressuposant el seu culte com a mínim des del segle XIII en aquest indret, podria ser que ja existís des d'aquell moment. En general, per a tota Catalunya, la primera documentació d'aquest gènere poètic es troba al segle XIV (Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) i el primer text conegut de goigs en català és la Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV) (Pons, 1998).
Ni dels goigs ni les cobles se sap l'autor ni la data de les composicions. Pel que fa a les cobles probablement eren recitades amb entonació de cançoneta pels ermitans aun sortien a recaptar pels pobles de la rodalia.
L'any 1926 mossèn Frederica Martí Albanell deia que s'havien fet divuit edicions dels Goigs, i vuit edicions de les cobles. Amb posterioritat se n'han fet algunes altres. De qualsevol manera les edicions dels goigs que es conserven a la casa rectoral són del segle XVIII i XIX., i la de les cobles, pels volts de 1760-1770.

Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós.
Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia.
Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia,
Pons, A (1998) Exposició: Quin goig de goigs! Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. Http://bid.ub.edu/14pons.htm