Goigs de Santa Eulàlia de Mèrida El Papiol

Baix Llobregat

Coordenades:

41.43797
2.01105
417380
4587850
08158 - 68
Patrimoni immaterial
Música i dansa
Modern
Contemporani
Popular
XVII-XX
Bo
Es segueixen cantant a l'església
Inexistent
Obert
Religiós
Pública
Juana Maria Huélamo Gabaldón

Composicions poètiques de caràcter popular dedicades a la Mare de Déu de la Salut del Papiol. Es canten col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos de cert relleu, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d'estrofes tenen vuit versos. Mossèn Frederic Martí Albanell (Martí Albanell, 1926:41-44) transcriu l'any 1926 el següent text:
"Esposa del Salvador
la devota Espanya os canta:
socorreu, o verge santa,
aquest poble del Senyor.
Filla del noble Tiberi,
Mérida la cuna os dona,
ilustrant vostra persona
lo catòlich emisferi;
confundint lo vil imperi
de ña ceguera i rencor, etc.
Mostrareu gran compostura
en vostra primera edat;
gran prudencia i gravetat,
i en vostre rostro mesura:
essent tot proba segura
de vostre pur interior, etc.
Quant Dacià en son deliri,
a los cristians persegueix;
vostre esperit se enardeix,
suspirant lo sant martiri,
per esser matizat lliri
en los camps del Redemptor, etc.
Vostre Pare os retirà
temerós en la heretat:
i alli vostra pietatmes i molt mes se inflamà;
esperant que lo tirà
vomités tot son furor, etc.
En la moral pura i sana
os instruí un Sacerdot;
i a Deu os donau del tot
ab vostra amiga Juliana:
puix vostra vida cristiana
fou a la edat superior, etc.
Manan per fi los tirans
fer a sos deus sacrificis,
per preparar nous suplicis
a los ocults cristians;
sos intents sortiren vans
a vostra virtut i ardor, etc.
Fou tant gran vostre esperit
per correr tras lo martiri
que en un celestial deliri
de casa eixireu de nit;
animosa alzau lo crit
devant del jutge traidor, etc.
Reprenéu ab energía,
al jutge la crueltat,
de sos deus la falsetat,
del Prefet la tiranía;
i la lley infame e impia
del furiós Emperador, etc.
Manà lo jutge irritat
azotarvos cruelment,
i tirar oli bullent
sobre vostre cos llagat;
mostrareu serenitat
en mitg de tant gran rigor, etc.
Vostras carns adolorides
obran ab cruels instruments;
i tranquila en los torments,
contemplau vostras feridas;
‘Sian en mi repetidas
las llagas del Redemptor'. etc.
En la garrutxa os alzaren
verdugos encarnizats,
i los membres delicats
un per un desconjuntaren;
foch als costats aplicaren
plens de un infernal ardor, etc.
Obriu la boca piadosa
mentres que lo poble clama
i luego la voraz flama
os entra en ella furiosa;
aixi entregàreu ditxosa
lo esperit al criador, etc.
Cual acendrat serafí,
volaren devant de Déu;
i luego ab manto de neu
lo cel vostre cos cubrí;
conservant hasta la fi
vostra innocencia i candor, etc.
Gloria del regne espanyol,
que vostras virtuts pregona,
Eularia, digna patrona
del poble del Papiol;
siau lo nostre consol
en esta vall de dolor, etc.
TORNADA
Puix contrit lo nostre cor
aqui vostres glorias canta;
socorren, oh verge santa
aquest poble del Senyor.
V. Specie tua el pulchritudine tua.
R. Intende, próspere, procede et regna.
OREMUS
Omnipotens sempiterne Deus, qui infirma mundi
eligis fortia quaeque confundas; da nobis in festivi-
tate sanctae virginis et martiris tuae Eulaliae con-
grua devotione gaudere; et ut potentiam tuam in
ejus passione laudemus et ut promissiam nobis per-
cipiamus auxilium. Per Christum Dominum nostrum.
Amen."

S'ignora l'origen i l'autor d'aquestes composicions.
En general, per a tota Catalunya, la primera documentació d'aquest gènere poètic es troba al segle XIV (Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) i el primer text conegut de goigs en català és la "Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo", conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV) (Pons, 1998).

Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia.
Pons, A (1998) Exposició: "Quin goig de... goigs!" Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. http://bid.ub.edu/14pons.htm