Goigs en lloança del gloriós Sant Roc
L'Hospitalet de Llobregat

    Barcelonès
    Església de Santa Eulàlia de Mèrida
    10

    Coordenades:

    41.36007
    2.09896
    424635
    4579121
    Número de fitxa
    08101 - 452
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Goigs en lloança del glorios Sant Roc, que es venera a la parroquia de Santa Eulàlia de la ciutat d'Hospitalet de Llobregat, perla seva festa del 16 d'agost, i que diuen així:
    TORNADA./ Vós que sou tan bo i tan noble/ -oh, Sant Roc miraculós! -. / preserveu el nostre poble / de la pesta i mal danyós./
    Déu, ja al néixer us saludava / com un do baixat del Cel:/ una creu roja us posava/ en senyal de fill fidel./ I la vostra mare, pia,/ us ensenya de petit,/lloar el Dolç nom de María, / i se us filtra a l'esperit./
    Vós que/
    Bé coneix la mare vostra/ que sentiu la pietat, / i la Verge, Mare nostra, / us admira la bondat./ Als vint anys, el pare i mare, / sol uds deixen, opulent/ I amb Jesús, que se us acara, / se us anava el pensament.
    Vós que/
    Preneu tota la riquesa/ i als pobrets vau repartir./ Eixint del poble, amb destresa, / us vestiu de pelegrí./ Empreneu, content, la via, / porta en porta aneu captant. / A Toscana entreu un dia: / Pesta greu l'està aterrant./
    Vós que/
    D'Amor l'ànima amarada/ sou servent de l'hospital, / i la gent més apestada/ rep un raig celestial./ En Nom de Déu s'administra, / la Senyal fent de la Creu/ Pestilència no es registra: / la ciutat neta se'n veu./
    Vós que/
    Mes, sabent que a Romania/ fa la pesta mortaldat, / allà sou i nit i dia,/ practicant la caritat. / Només la vostra presència/ retornava la salut./ -Divinial, pura influència, / la epidèmia ha rebut! /
    Vós que/
    Us veieu tocat de pesta/ i fugiu per no apestar./ Mes, un gos, que fidel resta, / cada dia us porta un pa./ Un doll d'aigua cristal·lina/ trametía-us el bon Déu./ Com que l'aigua era divina / us guareix sens senyal lleu. /
    Vós que/
    Partiu vers la vostra terra. / Per espia fóreu pres / Amb cinc anys, sou la desferra/ d'aquell sant tan bo i desprès. / A la càrcer s'extingia / una vida tota Amor, / bo i lloant Déu i Maria / i Jesús Nostre Senyor. /
    Vós que/
    V. Ora pro nobis, Beate Rachi. / R. Ut a peste sive morbo, epidemiae liberemur./

    OREMUS/ Deus, qui Beate Rochi, Confessoris tui, annua solemnitate laetificas, concede propitius, ut cujus natalitia colimus etiam acciones imitemur. Per Christum Dominum nostrum. – R. Amen. ( Amb llicència eclesiàstica).

    Agost del 1956. Festa de Sant Roc. Aquesta edició ha estat sufragrada per una família d'Hospitalet molt devota del Sant. / Torrell de Reus, editor.

    Partitura musicada, amb lletra de Francesc Mas i Abril i música de Samuel Mas i Badenes.

    Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
    La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.