Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs en alabanza de Maria santissima baix la invoacció de Bellvitja, venerada en la tua santa capella:
Puig que quants fou invocada / vos dignáu fer Protectora / siau la nostra advocada, / de Bellvitja gran Senyora. /
Ab molts noms la devociò / vos invoca dels Christians; / puix auxilis troban grans / en la vostra protecció; / ab est nom, aqui implora / per lo lloch ahont fou trobada : / Siau la nostra advocada, / de Bellvitja gran Senyora. /
Lo que als ulls humans negá, / lo Cel a un Bou concedí; / puix lo rich tresor mes fi/ oenit un bou trobá; / la vostre Imatge que adora ( nostra devociió postrada: / Siau la nostra advocada, / de Bellvitja gran Senyora. /
Allí ab cor pur, y perfet/ lo Poble tot vos vinta, / hont fabricada una Hermita, / vuy es de lo Hospitalet; / de tots allí protectora / general fou venerada, / Siau la nostra advocada, / de Bellvitja gran Senyora. /
Quant Deu ab cruel Pestilència / est Principal Castigá / la ESPARSERIA invocá / del Remey nostra Clemencia ; / creyent fermament, que fora / de aquella per Vos lliurada : / Siau la nostra advocada, / de Bellvitja gran Senyora. /
No foren sos prechs en vá/ puix per lo vostre poder, / al abitant de aquell Carrer / lo contagi no encontrá: / fent sa petició en esta hora/ benignament escoltada: / Siau la nostra advocada, / de Bellvitja gran Senyora. /
Agrahit à est benefici; / lo Carrer despres aná ; / junt ab Sant Sebastiá/ ahont cantá Solemne Ofici ; / dantvos gracia ab sonora / veu de la sort alcansada ; / Siau la nostra advocada, / de Bellvitja gran Senyora. /
Perque lo temps venider, / no puga est favor borrar;/ Devots feren collocar/ vostra Imatge en dit Carrer, / copia de la que se adora / en lloch ahont fou trobada; / Siau la nostra advocada, / de Bellvitja gran Senyora. /
Tots los anys ab Professó / del Esperit Sant lo dia, / visita esta Confraria / vostra Hermita ab devoció; / fent la fe ab queus condecora/ aixis tots anys renovada: / Siau la nostra advocada, / de Bellvitja gran Senyora. /
TORNADA. / Puig sou grá Reyna invocada / contra tots mals defensora; / Siau la nostra advocada, / de Bellvitja gran Senyora. /
V. Ora pro nobis Sanctae Dei Genitrix. / R. Ut digni afficiamur promissionibus Christi.
OREMUS./ Deus, qui Beata Maria Virginis utero, Verbum, tuum, Angelo nunciante carnem suscipete voluisti; prasta suplicibus tuis;ut qui vere eam GEnitricem Dei credimus, eius apud se intercessionibus adjudemur, Per Christum Dominum nostrum, / R. Amen.
Barcelona: En la Estampa de RAYMUNDA ALTÉS, Viuda, en la Llibreteria.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
Bibliografia
VIVES i SABATÉ, Ricard (1972). L'Ermita de Bellvitge i els seus goigs. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.