Goigs en lloança de Sant Antoni Abat
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs en lloança de Sant Antoni Abat, que es venera a la parròquia de Sant Genís de Vilassar de Dalt, arquebisbat de Barcelona durant la seva festa, el 17 de gener, i que diuen així:
Ja que amb vida i veu tan pla / des de l'erm ens heu parlat, / sigueu sempre el nostre guia / Sant Antoni benaurat. // A un poblet de l'Heraclea/ a l'Egipte, vora el Nil, / on la vida s'hi recrea / i tostemps corre tranquil; / hi sembràreu l'alegria / de la vostra santedat ... //
A l'església un bon dia / el Senyor us va suggerir / una immensa gosadia : / "deixa-ho tot i vine amb mi." / I als pobrets amb coratgia / vau cedir vostra heretat ... // Al desert, amb gran prestesa, / penetràreu amatent / per trobar la saviesa / del qui es fa del Crist servent. / I cercant-la amb gran maestria, / us cobrí sa claredat ... //
El diable, mort d'enveja, / us tempta, sediciós. / Sens descans, ell es rabeja / atacant-vos furiós. / Però vós, amb energia, / vau confondre sa maldat ...//
Superada una tempesta, / ¿on estàveu,Jesús meu ? / vàreu dir, ja amb crit de festa. / ¿No em senties dintre teu, / abrivant ta gallardia / i enllestint tan fort combat? ... //
Amagant-vos més encara / per polir vostra virtut, / el bon Déu us forjà pare / d'una immensa multitud, / que el desert, amb vigoria, / feu florir de santedat ... //
Els ho dèieu amb fermesa: / "Prengueu molt, sigueu senzills, / no us fieu de cap riquesa, / aparteu tots els perills / i allunyeu la malaltia / de covar la vanitat " ...//
A Sant Pau, un altre asceta / molt més sant i vell que vós, / tocant ja la seva meta, / admiràreu, pietós. / Vostra mà, com convenia, / va enterrar aquell cos sagrat ... //
Vau anar a l'Alexandria / quan teníeu cent quatre anys / per combrate l'heretgia // i dels savis els enganys. /Amb la vostra valentia / esboiràreu la ciutat ... //
Poc després us cridà el Pare. / Estimant tots, enardit, / i invocant la dolça Mare, / li lliuràreu l'esperit. / Vostre rostre resplendia / la més bella claredat ... //
Celebrem la vostra festa / el disset del mes primer, / enaltint la vostra gesta / d'estimar com Crist va fer. / Vostre exemple i companyia / fins avui ens ha arribat ... //
Amb el bàcul de fermesa / i amb el llibre que porteu, / amb l'esguard de senzillesa / i el porquet just a ranpeu; / conduïu -nos nit i dia / pel camí de la bondat ... //
Vilassar ple d'alegria / en tostemps us ha aclamat. / sigueu sempre el nostre guia / Sant Antoni benaurat. ///
V. Pregueu per nosaltres, benaurat Antoni. // R. Perquè siguem dignes de les promeses de Jesucrist. //
PREGUEM / Oh Déu vós heu concedit a Sant Antoni, abat, de servir-vos al desert amb una vida admirable, per la seva intercessió, feu que renunciem a nosaltres mateixos i us estimem sobre totes les coses. Per Jesucrist Senyor nostre, R. Amén.
Lletra i música: Mn. Joaquim Vives Aragó.// Il·lustració i orla: Rafel Casals Planas // notes històriques: Josep Samon Forgas
Es tracta de la tercera edició, còpia de l'original de 1985.
Editat per la Parròquia de sant Genís, de Vilassar de Dalt.
Imprès a la Impremta El Vaixell, al carrer de la Font de la Teula, 13 de Vilassar de Dalt. Dipòsit Legal: B 3.692-1995.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
