Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs a llaor de la Mare de Déu dels Dolors que es canten a la parròquia de Vilassar per la seva festa i que diuen així:
TORNADA./ Per vostre dolor sens mida / que us ferí el Cor maternal, / deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. //
PRIMER DOLOR / Bé us digué una amarga cosa / el vell servent del Senyor, / i us punyí el glavi traïdor / com una espina la rosa. / I l'Infantó divinal / esguardàreu entristida: / deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. //
SEGON DOLOR / En aquell penós viatge / vers un exili inclement, / vós sofriu un llarg turment, / mes Jesús us encoratja / amb un somriure tendral / que us fa la ruta florida. / Deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. //
TERCER DOLOR / Oh, quina dolor punyenta / quan perdéreu a Jesús; / i tot us semblà confús / mancant-vos la Llum ardenta! / Plorant la culpa letal / feu que retrobem la Vida: deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. //
QUART DOLOR / Al carrer de l'Amargura / quin amarg encontre feu! / vostre Fill portant la creu, / caminant a mort segura ! / ¿Qui dirà el sofrir mortal / que us obrí nova ferida ? / Deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. //
CINQUÈ DOLOR / El vostre Cor, com us sagna, veient Jesús expirar! / Vostre Cor se us vol trencar / vessant d'aquell dolor magne. / Que us ofreni un cant filial / la Humanitat redimida. / Deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. //
SISÈ DOLOR / Quan teniu en vostres braços / el cos del Fill immolat, / de tant i tant que heu plorat, / els vostres ulls en són lassos. / I en la cova sepulcral, / com us sentiu defallida ! / Deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. //
SETÈ DOLOR / Sense Jesús,, Verge pia, / en solitud us quedeu: / ben abraçada a la Creu, / sentiu la nit que us cenyia. / Deu-nos corona eternal / quan la lluita haurem finida. / Deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. ///
V. Ora pro nobis Virgo dolorosíssima. //
R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. //
OREMUS: Deus, in cujus passióne, secúndum Simeónis prophetíam, dulcíssimam ánimam gloriósae Virginis et Matris Mariae dolóris gládius pertransívit: concéde propítius; ut, qui transfixiónem ejus et passiónem venerándo recólimus, gloriósis méritis et précibus ómnium Sanctórum cruci fidéliter astántium intercendéntibus, passiónis tuae effectum felicem consequámur: Qui vivis et regnas ... //
Lletra de Marià Manent.
Música del mestre Antoni Pérez Moya
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
