Goigs en lloança de nostra senyora Santa Maria de l'Assumpció, titular i patrona de la parròquia i terme de Montmeló

Montmeló

Goig lloança de nostra senyora / Santa Maria de l’Assumpció / Titular i patrona de la parròquia i terme de Montmeló on es canten per la seva festa i diuen així:

Primera columna:

Entrada / Tota la feligresia / Us invoca a Montmeló: / Cap al cel, Santa Maria, / Per al món sigueu la guia / L’hora de prostració.//

I

Dels Apòstols, al Col·legi / Us trobà l’Esperit Sant / President en el tron regi / Amb l’Església al voltant; / Presidiu-la avui en dia / En la vostra Assumpció. Cap al cel...//

II

Si per vós ens ve la vida, / Perquè va vèncer el pecat / I la mort té foragida, / No us deté en captivitat / Ni el pecat ni l’agonia / Que ens duran corrupció. Cap al cel...//

III

Crida vostra hora suprema / Els Apòstols en aplec: / Sobre el tàlem, diadema / Nupcial, ben frec a frec, / Duu l’Espòs, que ans us cobria / I ara us porta etern guardó. / Cap al cel...//            

IV

L’Esperit àngels abranda / Que us emporten cel amunt... / Rep Tomàs la blava banda

Del cinyell, quan no hi ve a punt, / I al sepulcre l’ambrosia / Copsen d’incorrupció. / Cap al cel...//

V

A mil·lenis lluny, presència / Mostra humana aquest indret: / Bes dels ritus és referènca

Que, al tossal, veure permet, / I al senyal pagà d’un dia / Fan tres creus successió. / Cap al cel...//

VI

Àdhuc sagna el testimoni, / Dos-cents anys sota del torb, / Qua, a Efès, pels Pares soni

Vostra glòsia. Per l’ull orb / En la fe, és llum que irradia / De Salut dimensió. / Cap al cel...//

VII

Fou llavors quan la diada, / D’Orient a l’Occident, / Per l’Església fixada / -quinze d’agost- va en creixent. / I el vell títol s’estenia / Amb la fe en difusió. / Cap al cel...//      

Segona columna:

VIII

Encerclats de romanalles / Pels planells del ric Vallès, / Tot diu que a les acaballes / De l’Imperi ja haurà après / D’enfilar secular via / La fidel tradició. Cap al cel...//

IX

Amb els màrtirs ara alterna / Vostra excelsa titular: / La fe nova, com llanterna / Va passant de llar en llar. / Rera el temps de morerira / Revé l’advocació. / Cap al cel...//

X

Sant Pere de les Puel·les, / El nou-cents quaranta-cinc, / Amb dotacions i cel·les / Aquest terme rebé en finc. / La façana amb sa grafia / Fa al cenobi al·lusió. / Cap al cel...//

XI

També el mer i mixt imperi / Costejà Joan Primer, / A Abadessa i asceteri / De l’Apòstol primicer; / Mes Martí l’Humà establia, / Règia, altra caució. / Cap al cel...//

Tercera columna:

XII

Pignorant el patrimoni, / Ell, per mort del fill Martí, / -sens que tant va-i-ve hi consoni- /

Passa el terme al monestir. / De Vicent Ferrer fent via / Duu un miracle versió. / Cap al cel...//

XIII

Rera el Príncep de Viana / Guerrejà amb Joan Segon; / Llança esglais, la sang desgrana / Aquí l’un i l’altre front. / Ben sovint el poble explica / Ser fidel a un bé major. / Cap al cel...//

XIV

L’any següent que es troba Amèrica / Agregà Ferran Segon / D’aquest terme – en l’esotèrica / Unió d’un doble món- / A la gran Corona pia / Tota jurisdicció. / Cap al cel...//

XV

Un florit rectorologi / Hi serveix segles de torn... / Que la fe per segles gogi / De no caure en cap suborn; / I al martiri conduïa / Cap al cel un bon pastor. / Cap al cel...//

XVI

Rera el trenta-nou, / el temple vell romànic refloreix; / A pleret tothom contempla / L’ampla allau que es succeeix, / De immigrants, que el Sud envia / I en fa vint d’un Montmeló. / Cap al cel...//

XVII

A tots mostra, amb vius estigmes, / De la història el resum / L’àbsis, hieràtic d’enigmes, / Que un mil·leni ja consum: / De través la nau que, un dia, / Abatrà el barroc d’inflor. /  Cap al cel...//

XVIII

L’existència d’un poble / Des del cel, Mare de Déu, / Feu la vostra. Vetlleu, noble, / La fillada en vida breu. / Deu-li, avui, deler i un dia / La glorificació. / Cap al cel...//

TORNADA

Sou sendera on es refia / El peu del caminador. / Cap al cel, Santa Maria, / Per al món sigueu la guia / L’hora de prostració.

Y Maria ha estat assumpta al cel, Al·leluia / R Se n’alegren els àngels i Enalteixen el Fill de Déu. Al·leluia.

Déu omnipotent i etern, que heu exalçat la immaculada verge Maria, Mare del vostre Fill, en cos i ànima al cel; concediu-nos, us ho preguem, que tot delint-nos sempre per les realitats divines, arribem a participar amb ells de la seva glòria al cel. Us ho demanem per mateix Crist, Senyor nostre – R Amén.

Lletra: Salvador Misser, pvre – Música: Dr. Joan Mª Aragonès – Gravat antic.