Goigs en lloança al Gloriós Sant Roch, patró de la Barata
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs que es canten per Sant Roc a la capella de La Barata.
Edició, en blanc i negre localitzada a Internet, sense haver pogut determinar la data i l’autor de la lletra. Presenta caixa amb orla tipogràfica. La impremta és de Terrassa, Vídua de M. Utset i Juncosa. Manca la parat superior de l’encapçalament.
A l’encapçalament es llegeix: Gloriós St. Roch / patró de La Barata. Al dessota mateix, al centre, una reproducció tipogràfica de Sant Roc, emmarcada. A ambdós costats un tulipa o lliri florit plantat en un test emmarcat cadascun d’ells amb una orla oval.
El text s’ha disposat en dues columnes, separades per una orla vertical geomètrica.
La transcripció sencera del goig, que diu així:
(primera columna) Sempre sóu de Deu amat, / Roch espill de penitència: Guardaunos de pestilència, Puig de tots sóu invocat.//
Foreu de molt gran llinatge / Y senyor de Montpeller / Peregrí sant verdader / Fereu sant lo romiatge, / De Francesch fill estimat / Per regla de penitencia: &c.//
Los miracles tan notables / Que per tot lo mon obrau, / Son las proves que donau / De vostres virtuts lloables, / En lo cel sóu coronat / Y en la gloria ab preeminència: &c. //
En lo mon vola la fama / De la vostra vida noble, / En tota ciutat y poble / Tota la gent vos reclama, / Al devot que està apestat / Curaulo ab diligencia: &c. //
Per lo angel foreu curat / Quant la peste vos ferí, / En lo mal queus afligí / Per àngels sou consolat / Dau remey al tribulat / Alcansant de Deu clemència: &c. //
En las terres dels infidels / Es vostre nom reclamat, / En elles sou invocat /
(segona columna) Per los cristians y fiesl, / A molts vos haveu curat / Com mostra la experiència: &c.//
Als malalts contagiosos / Invocantvos, Roch insigne, / alcansau de Deu beningne / Ser tornats bons y joyosos; / Son refugi á tot cuytat, / De tots teniu providència: &c.//
De ángles ab gran amor / Vostra vida fou lloada, / Y per àngels traslladada / Vostra ánima al Senyor; / En lo cel ja col-locat / Gosau de sa clara essència: &c.//
Ab molt gran devoció / La Barata vos venera, / La qual, Roch per vos espera / Gosar consolació; / Altar vos han fabricat / Per donarvos reverrencia: &c.//
Per vos resta amparada / Esta casa, Roch molt sant, / Deslliuraula de totplant, / Sia per vos defensada, / Guardaula de tot pecat / Y de infernal dolència: &c.//
En aquest lloch venerat / Mostrau, Roch, vostra potencia: / Guardaunos de pestilència, / Puig de tots sou invocat. //
R Ora pro nobis, beate Roche. //
V. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. //
OREMUS: Deus, qui beato Rocho per angelum tuam tabulam eidem afferentem promisisti; ut qui ipsum invocaverit ta nullo pestis cruciatu laederetur, praesta quaesumus, ut qui ejus memoriam agimus, ipsius meritis et precibus a mortífera peste corporis et animae liberemur.. Per Christium Dominum Nostrum. Amen. //
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).
Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions.
Bibliografia
AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.
BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.
