Goigs en alabança de l’Insigne Diaca Màrtir Sant Llorenç Matadepera

    Vallès Occidental
    Monestir de Sant Llorenç del Munt
    Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac
    1103

    Coordenades:

    41.64121
    2.018
    418217
    4610407
    08120 - 407
    Patrimoni immaterial
    Música i dansa
    Modern
    Contemporani
    XVIII-XXI
    Bo
    Inexistent
    Obert
    Simbòlic
    Pública
    Jordi Montlló Bolart

    Existeixen diverses versions dels goigs que es canten en honor i glòria de Sant Llorenç, diaca, màrtir i patró de l’església i monestir de sant Llorenç del Munt, a la Mola. Hi ha diverses sèries on consta l’autoria de la lletra a càrrec de Maria Antònia Salvà i de la música, el pare Nicolau de Tolosa.

    Però trobem una altra sèrie on no consten aquestes dades. En tot cas, la lletra difereix de la de Maria Antònia Salvà i la música no es coneix perquè no hi ha partitura. La primera edició és la de la

    impremta J. Sallent de Sabadell, en paper blanc amb fotogravat central situat a l’encapçalament [s.n., 19--?] amb la imatge de Sant Llorenç d’iconografia clàssica, vestit amb la dalmàtica corresponent al grau eclesiàstic, grelles del martiri a la mà esquerra i la palma del martiri, victòria sobre el món i la carn a la mà dreta. La imatge està flanquejada per dos florons i una orla tipogràfica palmada que decora el quadre.

    En l’encapçalament es pot llegir: “Goigs en alabança de l’insigne diaca màrtir Sant Llorenç que es venera en l’antiquíssima església abacial del Monestir del Munt en el Vallès, i de la qual és titular”. Al dessota, la transcripció sencera del goig, en tres columnes que diu així:

     (primera columna) Espanyol màrtir sagrat / Nostre protector piadós, / Siau-nos sempre advocat, / Sant Llorenç, màrtir gloriós. //

    Foren Oròncio i Paciència / Vostres pares fervorosos, / Que volgueren cuidadosos / Dels Sants dar-vos la ciència / Afirmats en la creència / De què a l’home fa ditxós, etc. //

    Tant carinyo al Salvador, / Oh Llorenç, sempre tinguereu / Que a Roma santa emprenguéreu / Molt jove un viatge amb fervor; / Quedà del Sant Pare el cor / Prendat noblement de Vós, etc. //

    Amb lo gran arcedianat / Que allavors vos condecora / I brilla des d’aquella hora / Molt més vostra humilitat; / Tant honrosa dignitat / Desempenyàreu fervorós, etc. //

    En la presó Mamertina / El gran Sixte entre cadenes / Es probat amb moltes penes / Per disposició divina; / Demostració peregrina / D’estimació veu de Vòs, etc. //

    Amb llàgrimes de ternura / De Sant Sixte us despedíreu / I els tresors repartíreu / Al pobre de desventura; / L’Església per Vós procura / Consol al menesterós; etc. //

    Sols al Senyor de la glòria / Voleu Vós sempre adorar / Per ell lo foc tolerar / Alcansant molt gran victòria, / Dels gentils i de sa escòria / N’exíeu Vós victoriós, etc. //

    En les graelles colocat / Vostre cos tant ignocent / Admira a tota la gent / Vostra gran serenitat; / Molts vos veuen rodejat/ (segona columna) De celestials resplendors, etc. //

    La vostra ànima gloriosa / Desde’l dolorós martiri / Deixant al cruel en deliri / Al cel vola victoriosa / No’s veu cosa més preciosa / Que vostre triomf ditxós, etc. //

    Los antics les vostres glòries / Publiquen eloqüentment / I dels favors a la gent / Multipliquen les memòries; / Les més glorioses victòries / Viu i mort obteniu Vós, etc. //

    Coixos, cecs, paralítics, / Tots los mals més incurables / En Vós troben veritables / Remeis i consols vivífics; / Mai tant suaus específics / Alcansa el pobre i morbós, etc. //

    Els favors que antigament / Los cristians de les comarques / del Vallès i de les barques / I del tot lo continent / Atragueren santament / Al Munt el poble piadós, etc. //

    Aquí de cor s’invocava / Vostre nom i el de Maria, / I a l’Arcàngel de valía / Sant Miquel també s’honrava; / A tots tres se venerava / En temple poc espaiós, etc.//

    La gran pietat d’Odegari / que era Abat molt piadós / Nou temple elevá gosós / Trobant-se en un temps contrari; / El Munt fou ja trist calvari / Fet pels moros ruïnós, etc. //

    Los comtes de Barcelona / Don Ramon de Berenguer / I don Almodís, que ésser / Devia tan pia i bona, / Vos oferiren corona, / Dàdives i el més preciós, etc. //

    Ells amb lo Abat en l’any / De seixanta-quatre mil / (tercera columna) En un dia més gentil / Lo prelat pujant sens dany / Es consagra amb sant afany / De juny dia vint-i-dos. La gràcia de l’Esperit Sant / Baixa amb la consagració / Del sant lloc hont la remissió / Troba el criminal més gran; / Tu pecador, per lo tant, / Acosta’t allí animós, etc.//

    De los més remots països / El cadàver  traslladaven / Dels faels que se gosaven / Descansant prop Vós felissos, / En nostres temps infelissos / en lo claustre és son repòs, etc. //

    En temps tan calamitosos / La montanya venerable / Ens ofereix l’espectacle / dels sigles més venturosos, / Aquí pujám desitjosos / Implorant vostre socors, etc. //

    Impossible pareixia / Que un santuari tant sagrat / Per tants segles aterrat / Casi fós i sens valia; / La comarca bé ho sentia / I el poble ho veia plorós, etc. //

    Molts monjos anacoretes / Sabis i Sants abriga /  Lo Munt i santifica / En ses coves grans ascetes, / Aliment amb ses herbetes / Los oferí generós, etc. //

    Beneíu des de esta altura / Les plantes dilatades / Deslliurant de pedregades / I tota cruel malura / Derramau pau i ventura / En tot cor que acudí a Vós, etc.//

    Aclamem vostra pietat / I vos demanem socors; / Siau-nos sempre advocat / Sant Llorenç, màrtir gloriós. //

    R Ora pro nobis, beate Laurenti.//

    V. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.//

    OREMUS: Da nobis, quaesumus, omnipotens Deus, vitiorum nostrorum flammas extinguere qui beato Laurentio tribuisti tormentorum suorum incendia superare. Per Christium Dominum Nostrum. Amen.//

    L’altra edició, amb la mateixa lletra, és la de impremta Figuerola, substituta d’Enric Llopart de Sabadell, en paper lleugerament groguenc (32 x 22 cm) amb fotogravat central situat a l’encapçalament [s.n., 19--?]. La imatge de Sant Llorenç posant de costat, d’iconografia clàssica, vestit amb la dalmàtica corresponent al grau eclesiàstic, grelles del martiri a la mà esquerra i la palma del martiri, victòria sobre el món i la carn a la mà dreta que sobresurt per darrera del cap envoltat per una aureola. La imatge està emmarcada per un rectangle puntejat i flanquejada a la part inferior per motius tipogràfics palmats, tres a cada banda. Una orla tipogràfica del tipus vegetal decora el quadre.  

    S'han documentat diverses versions però es continuen cantant per l'Aplec de Sant Llorenç.

    Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.

    La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).

    Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions.

    BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.