Goigs en alabança de l’Insigne Diaca Màrtir Sant Llorenç

Matadepera

Existeixen diverses versions dels goigs que es canten en honor i glòria de Sant Llorenç, diaca, màrtir i patró de l’església i monestir de sant Llorenç del Munt, a la Mola. Hi ha diverses sèries on consta l’autoria de la lletra a càrrec de Maria Antònia Salvà i de la música, el pare Nicolau de Tolosa.

Però trobem una altra sèrie on no consten aquestes dades. En tot cas, la lletra difereix de la de Maria Antònia Salvà i la música no es coneix perquè no hi ha partitura. La primera edició és la de la

impremta J. Sallent de Sabadell, en paper blanc amb fotogravat central situat a l’encapçalament [s.n., 19--?] amb la imatge de Sant Llorenç d’iconografia clàssica, vestit amb la dalmàtica corresponent al grau eclesiàstic, grelles del martiri a la mà esquerra i la palma del martiri, victòria sobre el món i la carn a la mà dreta. La imatge està flanquejada per dos florons i una orla tipogràfica palmada que decora el quadre.

En l’encapçalament es pot llegir: “Goigs en alabança de l’insigne diaca màrtir Sant Llorenç que es venera en l’antiquíssima església abacial del Monestir del Munt en el Vallès, i de la qual és titular”. Al dessota, la transcripció sencera del goig, en tres columnes que diu així:

 (primera columna) Espanyol màrtir sagrat / Nostre protector piadós, / Siau-nos sempre advocat, / Sant Llorenç, màrtir gloriós. //

Foren Oròncio i Paciència / Vostres pares fervorosos, / Que volgueren cuidadosos / Dels Sants dar-vos la ciència / Afirmats en la creència / De què a l’home fa ditxós, etc. //

Tant carinyo al Salvador, / Oh Llorenç, sempre tinguereu / Que a Roma santa emprenguéreu / Molt jove un viatge amb fervor; / Quedà del Sant Pare el cor / Prendat noblement de Vós, etc. //

Amb lo gran arcedianat / Que allavors vos condecora / I brilla des d’aquella hora / Molt més vostra humilitat; / Tant honrosa dignitat / Desempenyàreu fervorós, etc. //

En la presó Mamertina / El gran Sixte entre cadenes / Es probat amb moltes penes / Per disposició divina; / Demostració peregrina / D’estimació veu de Vòs, etc. //

Amb llàgrimes de ternura / De Sant Sixte us despedíreu / I els tresors repartíreu / Al pobre de desventura; / L’Església per Vós procura / Consol al menesterós; etc. //

Sols al Senyor de la glòria / Voleu Vós sempre adorar / Per ell lo foc tolerar / Alcansant molt gran victòria, / Dels gentils i de sa escòria / N’exíeu Vós victoriós, etc. //

En les graelles colocat / Vostre cos tant ignocent / Admira a tota la gent / Vostra gran serenitat; / Molts vos veuen rodejat/ (segona columna) De celestials resplendors, etc. //

La vostra ànima gloriosa / Desde’l dolorós martiri / Deixant al cruel en deliri / Al cel vola victoriosa / No’s veu cosa més preciosa / Que vostre triomf ditxós, etc. //

Los antics les vostres glòries / Publiquen eloqüentment / I dels favors a la gent / Multipliquen les memòries; / Les més glorioses victòries / Viu i mort obteniu Vós, etc. //

Coixos, cecs, paralítics, / Tots los mals més incurables / En Vós troben veritables / Remeis i consols vivífics; / Mai tant suaus específics / Alcansa el pobre i morbós, etc. //

Els favors que antigament / Los cristians de les comarques / del Vallès i de les barques / I del tot lo continent / Atragueren santament / Al Munt el poble piadós, etc. //

Aquí de cor s’invocava / Vostre nom i el de Maria, / I a l’Arcàngel de valía / Sant Miquel també s’honrava; / A tots tres se venerava / En temple poc espaiós, etc.//

La gran pietat d’Odegari / que era Abat molt piadós / Nou temple elevá gosós / Trobant-se en un temps contrari; / El Munt fou ja trist calvari / Fet pels moros ruïnós, etc. //

Los comtes de Barcelona / Don Ramon de Berenguer / I don Almodís, que ésser / Devia tan pia i bona, / Vos oferiren corona, / Dàdives i el més preciós, etc. //

Ells amb lo Abat en l’any / De seixanta-quatre mil / (tercera columna) En un dia més gentil / Lo prelat pujant sens dany / Es consagra amb sant afany / De juny dia vint-i-dos. La gràcia de l’Esperit Sant / Baixa amb la consagració / Del sant lloc hont la remissió / Troba el criminal més gran; / Tu pecador, per lo tant, / Acosta’t allí animós, etc.//

De los més remots països / El cadàver  traslladaven / Dels faels que se gosaven / Descansant prop Vós felissos, / En nostres temps infelissos / en lo claustre és son repòs, etc. //

En temps tan calamitosos / La montanya venerable / Ens ofereix l’espectacle / dels sigles més venturosos, / Aquí pujám desitjosos / Implorant vostre socors, etc. //

Impossible pareixia / Que un santuari tant sagrat / Per tants segles aterrat / Casi fós i sens valia; / La comarca bé ho sentia / I el poble ho veia plorós, etc. //

Molts monjos anacoretes / Sabis i Sants abriga /  Lo Munt i santifica / En ses coves grans ascetes, / Aliment amb ses herbetes / Los oferí generós, etc. //

Beneíu des de esta altura / Les plantes dilatades / Deslliurant de pedregades / I tota cruel malura / Derramau pau i ventura / En tot cor que acudí a Vós, etc.//

Aclamem vostra pietat / I vos demanem socors; / Siau-nos sempre advocat / Sant Llorenç, màrtir gloriós. //

R Ora pro nobis, beate Laurenti.//

V. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.//

OREMUS: Da nobis, quaesumus, omnipotens Deus, vitiorum nostrorum flammas extinguere qui beato Laurentio tribuisti tormentorum suorum incendia superare. Per Christium Dominum Nostrum. Amen.//

L’altra edició, amb la mateixa lletra, és la de impremta Figuerola, substituta d’Enric Llopart de Sabadell, en paper lleugerament groguenc (32 x 22 cm) amb fotogravat central situat a l’encapçalament [s.n., 19--?]. La imatge de Sant Llorenç posant de costat, d’iconografia clàssica, vestit amb la dalmàtica corresponent al grau eclesiàstic, grelles del martiri a la mà esquerra i la palma del martiri, victòria sobre el món i la carn a la mà dreta que sobresurt per darrera del cap envoltat per una aureola. La imatge està emmarcada per un rectangle puntejat i flanquejada a la part inferior per motius tipogràfics palmats, tres a cada banda. Una orla tipogràfica del tipus vegetal decora el quadre.