Goigs del gloriós Sant Cristòfol que se venera en la sua capella del terme de Castellvell
Castellbell i el Vilar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goig del Gloriós Sant Cristòfol, que se venera en la sua Capella del terme de Castellvell; i que diuen així:
Puig tenint tants grans honors / sen de Jesus tan amat: / Pregau per los pecadors / Cristofol màrtir sagrat.
Vos Cánaneo nasquéreu / entre la gentilitat, / en la Licia meresquéreu / ser del Cel adoctrinat; / predicant alguns favors / la llum de la veritat, &c. /
Prodigi digne de ohir / lo de vostra Santa vara / quant berda se veu florir / per vos en terra fixada; / daren molts á Deu llahors / y vos quedareu honrat, &c. /
Passan de quaranta mil / en la Iglesia triunfant / los que vos, (ó clar espill / convertireu predicant: / ab vostres sagrats suors / sens setirvos fatigat , &c. /
Sobre vostre Cap posaren / flamejant un murrió / y estretament lo apretaren / ab sa tirana passió; burlaren tots los furors / cremat, flexat y assotat, &c. /
Foreu en presó posat / regnant Deció Emperador/ de lascives visitat / brindant son lacíu amor/ mes vostre virginitat / rendi sos profans ardors, &c. /
En un pal vos fa lligar / despatxant fletxes à vos / y de ninguna totcat / per gran ni síca que fós/ el Rey quedà mal ferit / en un ull ab grans dolors, &c. /
Vos mogut de pietat / olvidarreu son orgull / quant ab vostra sanch untat / li vareu curar dit ull/ quedant ell edificat / desterrá tots sons errors, &c. /lo ultim Martiri sufrireu/ fonch en llavarvos lo cap/ vostre esperit oferíreu/ en mans de l a Trinitat/ quedant lo Jutge enganyat/ vos feu lo cel tants favors, &c. /
De fam, bombes, pestilència, / pedregades y de foch/ vos dotà la alta potencia/ deslliuraseu á tot lloch/ ahont sou del poble adorat/ sent sensers y humils los cors, &c. /
De esta Comarca venen / à vostre Santa Capella / que en Castellvell vos tenen / per consol de tota aquella; /y curats de tots dolors / vos prenem per advocat, &c. /
Coxos, contrets ab breus dias/ ciegos y altres desauciats / ab vostres pregarias pies/ Deu per vos lo s ha curat: / guarde de malefactors / també vostre pietat: / Pregau per los pecadors / Cristofol màrtir sagrat./
TORNADA. / Puig ab eterns resplendors / en lo Cel sou coronat: / Pregau per los pecadors / Cristofol màrtir sagrat.
V-) Ora pro nobis Beate Cristophere. R.) Ut á morbo epidèmia belle sanet grandine liberemur.
OREMUS./ Presta quesemus omnipotens Deus ut qui Beati Cristophori Martyris tui commemorationem colimus intercessione ejus, in tuí nominis amore reboremur. Per Dominum Nostrum. R. Amen.
L'edició transcrita supra i conservats a l'Arxiu Gavin daten de l'any 1858 i van ser editats a la impremta de Pau Roca (Manresa). També es conserven uns goigs de l'any 1952.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
