Goigs a llahor del gloriós Sant Sebastià qu'es venera en la parròquia de Sta. Maria del Vilar
Castellbell i el Vilar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs a llaor del gloriós Sant Sebastià que es venera en la parròquia de Santa Maria del Vilar; i que diuen així:
De la peste aterradora / lliuréunos Sant Sebastià. / Ab gran fervor us implora / la parròquia del Vilar. /
I De Narbona en la ciutat / de nobles pares nasquéreu / y ab son exemple aprenguéreu / a seguí ab fidelitat / la virtut consoladora / que sempre vàreu guardar, et./
II Ben prompte l'Emperador / Diocleciá us distingia, / y capità us nombraria, dels guardes de son honor; / de ttos fou oviradora / la prudència que us orná, etc. /
III Ab almoynes constantment / als cristians ajudàveu, / y a n'els màrtirs ensenyàveu / a defensà heroicament / la doctrina salvadora / que tant els glorificà. etc.
IV Als dos cavallers germans / march y Marcelià enfortireu / en la fe, y convertireu / als pares que eren pagans; / en l'amor de Crist s'arbora / el cor del qui us sent parlà, et./
V Tant excelsa caritat / el Senyor premiaria / quan a vos s'apareixia. / a casa de Nicostrt; / fou visió reveladora / de lo molt que Ell us amà. etc. /
VI Ab aquest fet novament / molts incrèduls confessaren / a Jesucrist y donaren / la vida en crudel turment / que la fúria venjadora / del Emperadors dictà, etc./
VII Mes la nova s'extengué / qu'als cristians defensàveu / y a Diocleciá mostràveu / vostra crehença en la fe; / la pena amenaçadora/ vostre esprit no pertorbà, etc./
VIII Les sagetes ab valor/ lligat a un pal sofrireu, / mes també el consol sentíreu / de la gracia del Senyor/ la palma triomfadora / un nou martiri us portà, etc./
IX Protegiu Sant advocat, / a n'eix poble en temps de peste / de celebar vostra festa / feu en el segle Passat / la promesa complidora / quan del còlera es lliurà, etc.
X Y augmentant encar l'amor / dels devots qu'aquí us veneren / ab almoynes tots volgueren/ dedicar á vostre honor/ l'imatge que avui s'adora/ en un bell y nou altar, etc. /
D'allà ens vingui a tothora / vostre favor singular. / Ab gran fervor us implora / la parròquia del Vilar. /
V.) Gloria et honore coronasti eum Domine / R.) Et constituisti eum super opera manuum tuarum. / OREMUS. / Deus qui beatum SEbastiannum martyreum tuum, virtute constantia in passione roborasti; ex ejus nobis imPer Christum Dominum Nostrum. / AMÉN.
Es desconeix la data d'impressió. Manuscrit al peu de pàgina, es pot llegir encara "Dictats per Mossen Isidre Castells".
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
