Goigs de Santa Llúcia.
Rajadell

    Bages
    El Forn de Santa Llúcia.

    Coordenades:

    41.72781
    1.70611
    392387
    4620365
    Número de fitxa
    08178 - 205
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1973
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21

    Goigs a llaor de Santa Llúcia gloriosa, verge i màrtir venerada en la capella del mas de santa Llúcia de Rajadell, comarca del Bages.
    El text és el següent:

    Puig el cel teniu posada,
    molt amada,
    o Llúcia de Cristo esposa,
    ohiunos, Verge gloriosa.
    En poca edat vostra vida
    fonch servida
    de alt Déu la ommnipotència,
    a mostrà sa excelencia,
    y sens mida
    observant en sa obediència;
    de tantas virtuts dotada,
    molt amada, etc.
    A vostra mare alcansàreu
    y donàreu
    millora en sa malaltia,
    puig Aghata intercedia
    al qui pregàveu,
    que us alentàs cada dia
    fins vostra vida acabada
    molt amada etc.
    Aborrireu las riquesas
    y promesas
    de las cosa temporals,
    fugint del mon, tots los mals
    y sas vilesas
    amant sols las celestials;
    imb llum de fe il·luminada
    molt amada, etc.
    Sentint Pascacio, que amàsseu
    y adoràsseu
    a un sol Déu omnipotent
    manà rigurosament
    prest lo negàsseu
    de tot cor y enteniment;
    mès de ell fóreu ajudada
    molt amada, etc.
    Eixint amb palma y victòria
    !o gran glória!
    de torpesas vostre cós
    lo Sant Esperit en Vos,
    (digna memòria)
    contra l'dimoni envejós,
    tinguèreu sempre guardada
    molt amada, etc.
    Quan les paraules no bastáren,
    no faltaren
    grans assots y grans torments,
    més de Vos los sants intents
    may se apartaren
    de quils preserva contents;
    persó fóreu degollada,
    molt amada, etc.
    Vostra vida tan hermosa
    y gloriosa
    acabada en lo món trist,
    servireu a Jesu-Crist
    pura y ditxosa,
    y santa com may se ha vist;
    en lo cel sóu col·locada,
    molt amada, etc.
    En aquesta vida trista,
    de la vista
    vos tenim per protectora,
    a qui favor vos implora
    dàuli vista,
    amb llum clara y ben sonora;
    guiaunos, màrtir sagrada,
    molt amada, etc.
    TORNADA
    Al quius té per advocada
    molt amada,
    o Llúcia de Cristo esposa,
    ohiunos, verge gloriosa.
    OREMUS
    (Frases en llatí)
    Tonada Popular. 1973

    Goig impres localitzat a la xarxa, i posteriorment facilitat per la propietat del Mas Forn. L'any 1973 es van editar uns goigs ben il·lustrats de la capella, amb la lletra i tonada populars de Santa Llúcia (al final de l'impres consta la data 1973). Imatge capturada de la xarxa i també lliurada per l'ajuntament, amb un full annex que explica la història del monestir de Santa Llúcia i que podria ser el revers del goig. El goig es va reeditar el 13 de desembre de 2012 pel Mas Forn.

    La capella de Santa Llúcia està adossada a la casa El Forn, anomenada així pel forn de vidre que hi havia al segle XVI. Havia estat un monestir de deodonades del segle XIII. El monestir de Santa Llúcia va tenir una vida relativament curta: des de finals del segle XIII fins a la meitat del XV. Entre 1270 i 1275 el bisbe de Vic atorga la regla de sant Agustí al grup de deodonades que Ja vivien prop d'una església sota l'advocació de Santa Llúcia, en el terme del castell de Rajadell. El 1278 era seu d'una comunitat femenina procedent de Sant Miquel de Cirera. La comunitat va arribar a tenir més de deu o dotze monges. El 1287 la prioressa Cirera es fa enterrar a la mateix església. El 1304 es funda una filial a Cervera, a l'església de Santa Caterina. L'àrea d'influència del monestir s'estengué per Manresa i rodalies, on posseïen cases i terres. Les monges abandonen el monestir el 1460, davant la proximitat de la guerra civil catalana (1462-1472), i fugen a Santa Caterina de Cervera. La guerra provocà la probable destrucció, per part de les tropes de Joan II, del convent. El Senyor de Rajadell aprofita per apoderar-se dels béns del cenobi. La vida del monestir acaba però no la de la capella. Posteriorment, el temple del monestir s'utilitza corn a capella del mas Forn. S'hi fan noves reformes al voltant del 1636. A aquest moment pertany el que queda del retaule i imatge de la santa, que correspon a inicis del segle XVII. Al segle XIX, a conseqüència de la guerra del francès i de les guerres carlines, la capella es trobava en mal estat. El 1886 es fan reparacions i es torna a celebrar missa. El retaule juntament amb la imatge de la santa, de fusta policromada, foren parcialment destruïts el 1936 (fitxa 138).