Goigs de Santa Eulàlia de Pardines
Prats de Lluçanès

    Osona
    Església de Santa Eulàlia de Pardines. Prats de Lluçanès
    Emplaçament
    A 450 metres per pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 69'900.

    Coordenades:

    41.98603
    2.02072
    418880
    4648689
    Número de fitxa
    08171-159
    Patrimoni documental
    Tipologia
    Fons documental
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1956
    Música: Josep M. Massana, prev.
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Accés
    Restringit
    Religiós
    Titularitat
    Privada accessible
    Bisbat de Vic. c/ Santa Maria, 1. 08500. Vic
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    Es tracta dels Goigs en honor a Santa Eulàlia de Pardines, verge i màrtir, patrona de la parròquia de Pardines. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius geomètrics i florals. A la part superior hi ha un dibuix de Santa Eulàlia que porta la palma, símbol dels sants màrtirs, i la creu en aspa atribut del seu martiri; flanquegen el dibuix dos motius de filigranes. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida de la Santa. A la part inferior hi ha la partitura amb la música.

    Actualment els goigs de Santa Eulàlia no es canten. La fotocòpia del goig ha estat extreta del Museu municipal Miquel Soldevila.

    Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Santa Eulàlia hauria patit el martiri als dotze anys després d'haver-se negat a idolatrar els ídols pagans. Els hagiògrafs la fan passar per una multitud de suplicis: després de flagel·lada va ser ruixada amb oli bullent. També li haurien espolsat sal sobre les ferides i l'haurien cremat amb entorxes. Quan la van col·locar nua sobre una foguera no es va cremar i van decidir decapitar-la, i un colom blanc li sortí de la boca. Una altra versió explica que una capa de neu va cobrir el seu cos com un blanc drap.