Goigs de Sant Salvador
Pallejà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Com en gran part dels goigs, d'aquest se'n desconeix l'origen, el creador de la lletra i la música, però com quasi bé tots va ser editat per impremta durant les primeres dècades del segle XX. En aquest cas, l'any 1820, en la impremta de Manuel Tegero, a la plaça de l'Oli de Barcelona.
Diu així:
GOIGS EN ALABANSA DEL MISTERI DE LA TRANSFIGURACIÓ DEL SALVADOR EN LA MONTAÑA DEL TABOR, QUE SE VENERA EN LA CAPELLA DE ANTIQUISIMA CASA DE MOMMANY DE SOBREROCA LO DIA 6. DE AGOST. Any 1820.
O bon Deu, ò bon Senyor,
ò Deu de suma bondat:
siau sempre veneràt
dels homens per Salvador.
Pera reparar al mon
bayxareu del mes alt cel,
y los enganys de Luzbel
desterrats ja del tot son:
vos sou la arca que á Dagon
infernal causa horror.
...
Vos sou la forta defensa
de la casa de Mommany,
preservaula de tot dany,
com tambe de tota ofensa:
puix vostre zel no comensa
esser de ella defensor.
Es obra de vostre amor
aver al mon rescatát:
siau sempre venerát
dels homens per Salvador.
Història
Els goigs són cançons populars o versos de caire religiós, adreçats als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre Vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan se'n dota a totes les esglésies i capelles.
