Can Coll és la masia més important de Lliçà de Vall i els seus propietaris eren els principals terratinents i poder fàctic de la zona. Al segle XVIII la família Coll va protagonitzar un important ascens social, tot establint vincles amb l’alta noblesa, cosa que els va permetre transformar la seva masia en una casa-palau a l’estil francès. La torre on hi ha la capella fou construïda el 1576 i la capella fou beneïda el 1600.
L’any 1797 es van portar a can Coll les relíquies de sant Vicenç (“el Victoriós”) i santa Clara (“la Lluminosa”), els quals es van guardar a la casa fins que es van traslladar a la capella de la torre. En iniciar-se la Guerra Civil de 1936 algunes terres de can Coll van ser apropiades pels pagesos, el masover Jaume Armadans fou assassinat i la capella fou saquejada. Cal suposar que les relíquies dels anomenats Cossos Sants es van perdre.
El 1957 la masia fou adquirida per Eduardo Sancho Costa, un industrial del Poble Nou de Barcelona, col·leccionista i amant de l’art que estava en contacte amb artistes de l’època. Sancho Costa va fer remodelar i ampliar la capella entorn de 1962. El projecte va anar a càrrec de l’arquitecte Jordi Bonet Armengol en col·laboració amb l’artista Josep M. Subirachs, que hi va fer l’altar. També va encarregar a l’artista Maties Palau Ferré, que havia estat deixeble de Picasso, unes pintures murals per a la capella que il·lustren el tema de l’arribada de les relíquies de sant Vicenç i santa Clara. En aquest context devia encarregar també els goigs de sant Joan Baptista l’any 1964. Els autors són Guerau Mutgé i Saurí, autor barceloní de diversos llibres de poesia que entronquen amb la línia dels jocs florals noucentistes, i el músic Enric Prats Martí, autor de diferents goigs.