Goigs de Sant Cugat
Navàs

    Bages
    Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó
    Emplaçament
    Des de Navàs, carretera o pista forestal cap a Sant Cugat del Racó i Castelladral
    561

    Coordenades:

    41.89766
    1.81298
    401536
    4639095
    Número de fitxa
    08141 - 395
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Segle
    XX
    Climent Forner (lletra), Josep M. Castellà Molins (música)
    Estat de conservació
    Regular
    Goigs que ja no es solen cantar
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Goigs que tradicionalment es cantaven a la parròquia de Sant Cugat del Racó. Les edicions consultades tenen per títol “Goigs a llahor del gloriós màrtir Sant Cugat. Patró de la parròquia de Sant Cugat del Racó. Bisbat de Solsona”. La lletra és de Climent Forner, i la música de Josep M. Castella, músic molt vinculat a Navàs. Se’n conserven dos exemplars antics al fons documental de la Diputació de Barcelona, sense data.

    L’església de Sant Cugat del Racó és una de les joies del romànic del Bages, documentada ja al segle X com una possessió del monestir de Ripoll.

    Sant Cugat és un dels màrtirs autòctons catalans (com Santa Eulàlia o Sant Fruitós), tot i que caldria matisar que es tracta d’un emigrant procedent de l’Àfrica. A finals del segle III i principi del IV el nord d’Àfrica era un dels principals territoris amb implantació del cristianisme a l’imperi romà, mentre que la península ibèrica estava pràcticament per cristianitzar. Amb aquest panorama, dos joves de Cartago (a l’actual Tunis), Fèlix i Cugat (en llatí Cucuphas) van arribar a Catalunya amb la missió d’evangelitzar la zona. Fèlix es va establir a Girona i Cugat a Barcelona, on va exercir també la dedicació de mercader. Un cop delatat, Cugat va ser martiritzat al campament que hi havia a Sant Cugat del Vallès (Castrum Octavium), al lloc on actualment hi ha el monestir i on s’hi van enterrar les seves restes. Sant Cugat és un personatge històric però, com és habitual, en la seva biografia s’hi ha afegit un bon grapat d’elements llegendaris, sobretot quan es narren els fets sobrenaturals del seu martiri, que es caracteritza per ser extremadament dur.

    En primer lloc el prefecte romà el va fer assotar per dotze soldats robustos, però Cugat va sanar miraculosament de les ferides, els soldats van quedar cecs i el prefecte va morir. El nou prefecte el va fer rostir en una graella untat amb vinagre i pebre. Novament, el màrtir va sanar, mentre que els seus botxins moren al foc. En un tercer intent el prefecte ordena cremar-lo en una gran foguera, però la flama s’extingeix i ell queda il·lès. En un quart intent el prefecte, desconcertat, el torna a tancar, però un resplendor celeste il·lumina la presó i fa que els soldats es converteixin. Després mana flagel·lar-lo amb assots de ferro, però la carrossa del prefecte s’incendia i aquest mor. Finalment, el nou prefecte (ja és el tercer), escarmentat i més prudent, no s’atreveix a aplicar-li més turments. Ordena que el passin per l’espasa. I així és degollat i mor. Segons la tradició, el 25 de juliol del 304.

    La devoció a sant Cugat és força antiga (sobretot a partir del segle XI, o potser anterior) i està arrelada a tot Catalunya, tot i que també a França, on al segle VIII les seves suposades relíquies van anar a parar a un monestir de París. Antigament era patró dels geperuts i dels petits robatoris.

    Sobre l’autor de la música dels goigs, Josep M. Castella i Molins (Artés 1910 – 2008), podem dir que fou músic, organista i compositor. Tenia una sabateria a Navàs i des de 1949 fins 1970 va dirigir la Societat Coral Cantaires Navassencs, amb un repertori de caramelles i cançons d’arreu. Va compondre sardanes, una sarsuela i música tradicional.

    CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxes 37.01.EA, 05(37)CA.