Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La hagiografia explica que Sant Cristòfol era un home d'exagerada estatura que servia a un rei. Veient que aquest temia al diable decidí servir al diable, però al veure que aquest temia a un crucifix va comprendre que el diable temia a alguna cosa més poderosa que ell. Aleshores trobà un ermità que va començar a parlar a Cristòfol del poder de Crist i li aconsellà que ajudés als pobres a creuar el riu. D'aquesta manera servint als humils serviria a Crist. Un dia un nen va demanar ser transportat i va acabar revelant-se com a Crist, fent germinar el bastó que duia Cristòfol. A partir d'aquest moment, Cristòfol va viure predicant, sofrint el martiri probablement sota el mandat de Deci i morint a Asia Menor. El seu culte es troba certificat en el segle V a Bitinia. El nom Cristòfol prové del grec Cristos-phéro i significa portador de Crist.
