Goigs de Puig-l'agulla
Sant Julià de Vilatorta

    Osona
    Puig-l'agulla
    743

    Coordenades:

    41.88507
    2.32689
    444154
    4637235
    Número de fitxa
    08220 - 274
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    La primera edició coneguda dels goigs de Puig-l'agulla és la editada a l'estamperia de Martí Gelabert, a la plaça del Pi de Barcelona, l'any 1691, amb el títol de "Coblas de la Verge Maria de Puig-Lagulla, Vilalleons, antigament Montagut, a la Plana de Vich".
    Els goigs de Puig-l'agulla tenen la forma mètrica de codolada, formada per versets alternats de vuit i quatre síl·labes, i l'estrofa s'acostuma a estructurar així: 8-4-8-8-4-8-8-4 i la tornada 8-8. La música és la tradicional de molts dels goigs antics.
    Comencen així: "Puix que dels errats sou guia / Verge pia: / Sigueu nostra intercessora / de Puiglagulla Senyora…"

    L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.
    Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.
    Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.
    A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.

    PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín, p.119-126.