Goigs de Puig-l'agulla
Sant Julià de Vilatorta
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La primera edició coneguda dels goigs de Puig-l'agulla és la editada a l'estamperia de Martí Gelabert, a la plaça del Pi de Barcelona, l'any 1691, amb el títol de "Coblas de la Verge Maria de Puig-Lagulla, Vilalleons, antigament Montagut, a la Plana de Vich".
Els goigs de Puig-l'agulla tenen la forma mètrica de codolada, formada per versets alternats de vuit i quatre síl·labes, i l'estrofa s'acostuma a estructurar així: 8-4-8-8-4-8-8-4 i la tornada 8-8. La música és la tradicional de molts dels goigs antics.
Comencen així: "Puix que dels errats sou guia / Verge pia: / Sigueu nostra intercessora / de Puiglagulla Senyora…"
Història
L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.
Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.
Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.
A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.
Bibliografia
PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín, p.119-126.
