Goigs de la Mare de Déu del Roser
Palau-solità i Plegamans

    Vallès Occidental
    Sant Genís de Plegamans. Pl. de Sant Genís, 1, 08184 Palau-solità i Plegamans.

    Coordenades:

    41.58831
    2.17936
    431600
    4604394
    Número de fitxa
    08156 - 90
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Els Goigs de la Mare de Déu del Roser es canten actualment durant l'ofici religiós que es celebra a la parròquia de Sant Genís, durant la festa de l'Estadal del Roser. Tanmateix, els goigs dels que disposem són els que es cantaven a l'església de Santa Maria de Palau-solità.
    La lletra és tal i com segueix:

    Vostres goigs amb gran plaer
    cantarem, Verge Maria.
    Puix la vostra Senyoria
    és la Verge del Roser.

    Déu plantà dins Vós, senyora
    el roser més excel·lent
    quan un féu mereixedora
    de concebre'l purament,
    donant fe al missatger
    que del Cel us trametia
    Déu el Pare, qui volia
    fóssiu Mare del Roser.

    Del sant Ventre produïda
    la planta del Roser gerd,
    fou dels àngels circuïda
    i servida amb gran concert;
    i restà pur i sencer
    vostre cos amb alegria
    quan parí dins l'establia
    el celestial Roser.

    Quan els Reis devots sentiren
    del Roser la gran olor,
    amb l'Estel·la ensems partiren
    per a adorar el Senyor,
    i trobaren ésser ver
    de Balaam la profecia
    quan Vós, oh Verge Maria
    teníeu rosa i Roser.

    Gran delit us presentava
    vostre Fill ressuscitat,
    amb cinc roses que portava
    en les mans, peus i costat,
    per les quals fou Lucífer,
    qui dels sants l'infern omplia;
    fou robat en aquell dia,
    que florí el sant Roser.

    Reparada la gran erra
    de Adam per mort cruel,
    trasplantat fou de la terra
    el Roser a dalt del Cel;
    i pujant amb gran poder
    el partir no us entristia,
    contemplant Déu com rebia
    amb gran goig el sant Roser.

    No fou de petita estima
    el goig de l'Esperit Sant
    quan vingué de l'alta cima
    en vostre Col·legi Sant,
    i regà aquell bon planter,
    que Jesús-Déu elegia,
    per estar en companyia
    del celestial Roser.

    Vostra vida ja acabada
    el més gran dels goigs sentí,
    quan a Déu fou presentada
    triomfant al Paradís;
    i Senyora us volgué fer
    del gran hort que posseïa.
    Col·locant-vos com devia
    sota l'ombra del Roser.

    Manà vostra Senyoria
    als Frares Predicadors,
    que de vostra confraria
    fossin instituïdors;
    i és així que ells l'han fundada,
    obeint vostre Voler,
    dignament intitulada
    Verge i Mare del Roser.

    Tornada:
    Puix mostrau vostre poder
    fent miracles cada dia,
    preservau, Verge Maria,
    els confrares del Roser.

    Fotografia facilitada per l'associació Amics dels Goigs.

    L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.
    Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.
    Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.
    A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.