Goigs de la Mare de Déu de Cabrera
L'Esquirol

    Osona
    Santuari de la Mare de Déu de Cabrera
    1.296 m

    Coordenades:

    42.07336
    2.40788
    451018
    4658091
    Número de fitxa
    08254 - 126
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    Ja no es canten.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Els goigs coneguts més antics de la Mare de Déu de Cabrera són de l'any 1819, fets a la impremta de Domingo Feyner de Vic. Tenen la forma clàssica o la lletra dels set goigs de la Mare de Déu, amb tres estrofes específiques que fan referència al santuari.
    Se'n coneixen unes divuit edicions de goigs del santuari de Cabrera, però hi manquen moltes de les edicions modernes i, probablement, també de les més antigues.
    L'any 1915, Mn. Fortià Solà, en fer la seva monografia sobre la història de Cabrera i seguint un costum seu, va fer uns nous goigs, que van reemplaçar els antics. Comencen així: "Flor gentil esbadellada / al bes de la primavera: / siant la nostra advocada / Mare de Déu de Cabrera"...

    Fotografies dels goigs extretes del llibre: PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín.

    L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.
    Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.
    Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.
    A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.

    PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 94 i 107-112.
    SOLÀ, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera (2ª ed.). Barcelona: Imp. la Bona Parla.