Goigs als gloriosíssims Sant Genis, Notari, i Sant Genís, Comediant
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edició antiga dels goigs als gloriosissims Sant Genis, Notari, i Sant Genís, comediant, martirs, i patrons de Vilassar, i que diuen així: Puix son exemplar de amor / y de Vilassar etxis / los dos Patrons Sant Genís / donarnos á tots favor. / Vilassar te per sa gloria / en los dos tant grans Patrons, / que en totas tribulacions / lo assistiu, y ix ab victoria; / y anelant ab gran fervor / lo gozar del Paradís, / los dos Patrons Sant Genís / doneunos á tots favor. // De Arles en lo siti hermos, / desplegan llum y alegria, / y fou gran desde aquell dia / puix qui naxia erau vos; / si fou de altre sol primor / encara queda indecís, / los dos &c. // Ab un zel extraordinari / fereu lo proces al vici, / ty la virtut en ofici / convertiu quedant Notari; / donant fe del Redemptor / quye es lo Ogirinal castís, / los dos &c. // Fulmina iniqua sentencia / lo Jutge contra'ls Christians, / y vos ab totas dos mans / la acceptau sens resistencia; / á la fe be un Impostor / la donareu de comís,/ los dos &c. // En vostre cor fou la guerra / ahont armat de honor y zel / elevau la ploma al Cel, / llansant lo tinter en terra; / axo volgue lo traydor / que vostra mort decidís, / los dos &c. // Sa cruel ceguera no sap / perque exiu amb mostras grans / vos ab lo cap en las mans, / quant ells ab las mans al cap; / aquest singular favor / se veu en un improvís, / los dos &c. // De vostra mort lo motiu / te testimoni constant / perque Genís comediant / lo representaba al viu; / á vista de gran amor / pogue ser cridat axis, / los dos &c. // Burla feu de un sagrament / pero ab un sagrat instint, / lo Cel anaba assistint / quan l'aygua anaba corrent; / ab aquesta fou favor / que fins lo cor se emblanquís, / los dos &c. // Los tirans ab gran exces / animan vostra tragedia, / puix convertit en comedia / dels idols féu entremés; tenint axò á deshonor / lo matarvos fan precís, / los dos &c. // La Creu que estant preparada / al Autor representà / vostra Comedia acabá / ab la mes curta Jornada. / A gloria del Criador / fan vos victor indivís, / los dos &c. // Un parell tan singular / es lo nostre nort glorios, / perque's mostra prodigios / en la terra, y en lo mar; / á dos mans tant Protector / nos promet la sort felis, / los dos Patrons Sant Genís / donaunos á tots favor. // Puix al Parroquiá ab amor / li alcansau lo que es precís, / los dos Patrons Sants Genís / donaunos á tots favor. // V. Laetamini in Domino et exultate Justi. // R. Et gloriamini omnes recti corde. // OREMUS. / Deus, qui nos concedis Sanctorum Martiriam tuorum Genesii, et Genesii natalia colere, da nobis in aeterna beatitudine de eorum societate gaudere. Per Dominum nostrum Et. // R. Amen.//
Edició dels goigs del segle XIX impresos per "Eularia Piferrer, Viuda Impresóra de S. M. Plaza del Angel". Es conserven emmarcats a l'arxiu parroquial. La lletra i la música que es fan servir en l'actualitat han variat. Aquesta és una versió més antiga.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
