Goigs a Sant Cebrià
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Els goigs a Sant Cebrià es refereixen al seu origen africà, atès que es tracta d'un dels primers màrtirs del cristianisme d'aquell continent. El text també menciona la renúncia a la religió de l'Imperi per a fer-se cristià. El goig relata el següent:
"Los ídols renunciareu / exortat de un Sant prebere / qui us ensenyá la carrera / per hont a Deu alcansareu / lletres humanes deixareu / y la cátedra que us honrá".
Sobre la conversió al cristianisme:
"De la muller apartat / empreneu lo catecisme, / y después lo Sant Baptisme, / elegint lo cast estat; / los tresors haben donat / als pobres amb franca mà".
I també fa referència al seu martiri:
"Lo Procónsul amb rigos / vos pregunta de la fe, / degollarcos resolgué / donant vos a Deu llaor, / al butxí monedes d'or / vostra caritat doná".
La imatge dels goigs ha estat extreta de la web Alguns goigs.
Història
Goigs dedicats a Sant Cebrià, patró de Valldoreix i titular de l'església parroquial. La seva festivitat se celebra el 16 de setembre. Sant Cebrià va ser arquebisbe de Tarragona durant el segle VII, nomenat l'any 668 i va restar en el càrrec uns vint anys. Va enviar delegats als concilis de Toledo dels anys 683 i 688.
Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat.
Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.
Bibliografia
ARIMANY JUVENTENY, Joan (2011). Diccionari de sants històrics catalans. Farell editors, p. 25.
