Goigs a la Mare de Déu de Montserrat (Patrona de la Floresta)
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Els goigs de la Mare de Déu de Montserrat tenen la particularitat que estan adaptats al lloc i que no són genèrics. En aquest cas, fan referència a la "Moreneta" com a patrona de la Floresta i al vincle amb els seus veïns. La tornada dels goigs així ho diu:
"Puix la Floreta, Madona, / un temple us ha consagrat, / vulgueu ser vostra Patrona, / flor i estel de Montserrat".
A més, parla de la diversitat d'origen dels veïns de la Floresta, tant de Barcelona, com d'altres llocs d'Espanya, que tenen les seves devocions marianes particulars, però que són totes la mateixa, i que a la Floresta és la de Montserrat:
"La Floresta amb vós, Maria / com a pessebre va sorgir, / rumbejant amb galania / dels seus boscos e camí. / I a molts fills de Barcelona / sa bellesa ha captivat". [...]
"Vénen fills de tota Espanya / en llurs cors guarden la fe / que en l'exili els acompanya / per la Verge del terrer... / Mes el que en Vós s'abandona / mai no es sent desemparat".
"Perquè Vós, Verge Morena, / els recorden el Pilar, / la Fontsanta i Macarena / i altres més de tant enllà... / Un sol mot els acarona: / el de MARE, el més sagrat!".
La imatge dels goigs ha estat extreta de la web Alguns goigs.
Història
Goigs dedicats a la Mare de Déu de Montserrat que és la titular d'aquesta església parroquial, des del 10 de setembre de 1961, quan el bisbe Gregorio Modrego va beneir l'església i, per tant, se la considera la patrona del barri.
Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat.
Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.
