Goigs a llaor de Sant Valentí
Navarcles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs en honor de sant Valentí, patró de Navarcles. Es canten per Sant Valentí (Festa Major d'Hivern) quan la processó entra a l'Església Parroquial per celebrar la missa. La lletra dels goigs és de Jaume Collell. La música es cantava aprofitant tonades d'altres indrets. La lletra dels goigs és la següent: "Puix d'una glòria sens fi / al cel gosau immortal: / gloriós Sant Valentí / preservau-vos de tot mal. / Imatge de bon Pastor / sou de Terni en la ciutat, / augmentant sempre el ramat / de Jesús Nostre senyor / i el guardeu del llop traïdor / amb vostre zel pastoral. / De Navarcles el veïnat / i de Bages tot el Pla / ben guardat per Vos està, / Valentí màrtir sagrat, / vós sou el nostre advocat / davant del Rei Celestial."
Els Goigs de Sant Valentí han estat inclosos en el CD editat per l'Ajuntament "Les cançons de Navarcles", on se'n fa una versió amb arranjaments musicals de Josep M. Descarga, i interpretació de l'Agrupació de Cantaires de Navarcles.
Història
El segle XVIII els navarclins ja cantaven uns goigs de Sant Valentí, els quals feien referència a les virtuts del sant. És a dir, el parlar correcte: "cuant temen o regoneixen / en las llenguas de sos fills / las mares alguns perills / luego a vos ofereixen / perque os tenen, y coneixen / per protector i advocat". Però també la protecció envers pedregades i temporals, contra la sequera, la facultat de maridar donzelles, consolar viudes i ajudar en els parts difícils. La lletra dels goigs que es canten actualment és de Jaume Collell, prevere, representant del sector anomenat vigatà de la Renaixença. La devoció a sant Valentí compta amb una llarga tradició a Navarcles. Els navarclins l'invocaven quan faltava la pluja i també se li atribuïen propietats perquè els quecs poguéssin millorar la parla i les mares l'invocaven perquè els seus fills parlessin bé. El 2 de febrer de 1690 els caps de casa de Navarcles acordaren demanar al bisbe de Vic que els concedís sant Valentí com a patró del poble. Els navarclins van fer un vot de poble i es comprometeren a celebrar cada any, el 14 de febrer, la diada del sant. Des d'aleshores es celebra en aquesta data la Festa Major d'hivern. El 1700 el rector de Navarcles aconseguí que una part de les relíquies fossin exposades a l'Església de Navarcles. I després de l'exclaustració del monestir de Sant Benet, l'any 1863, la totalitat de les relíquies de sant Valentí van anar a parar finalment a la parròquia de Navarcles.
Bibliografia
FERRER, Llorenç (1988). "Navarcles". Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 153.
SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 19, 113.
(2001) Les cançons de Navarcles. CD editat per l'Ajuntament de Navarcles.