Goigs a llaor de Sant Joan Baptista
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edició en dos colors, en paper corrent de 2.000 exemplars i 100 exemplars en paper de fil, numerats. Dibuix i orla al boix, obra de Maria Palau. Publicat amb motiu de la Festa Major de Matadepera, l’any 1979. Impresos per la Impremta La Noogràfica de Sabadell (Dipòsit Legal B – 29336 – 1979).
Quadre delimitat per una orla ample de motius vegetals alternada amb orenetes volant. Després de l’encapçalament amb el títol al centre, enquadrat, una representació de Sant Joan (en negre i blanc) i ambdós costats l’església vella de Sant Joan i l’església nova. En tots tres dibuixos hi ha la rúbrica de la signatura de l’artista “MP”.
Text disposat en tres columnes. Partitura inferior la tornada.
La transcripció sencera del goig, diu així:
Goigs a llaor de Sant Joan Baptista, Patró de Matadepera, Arxiprestat de Terrassa, Bisbat de Barcelona.
(primera columna) Precursor del novell Dia / que excel·liu de bell matí / Sant Joan, estel i guia, / feu planer el nostre camí.//
Canta, poble, la lloança / de Joan, el Precursos, /ell ens doni l’esperança, / la fermesa i el guardó / de l’eterna companyia / en la pau del Goig diví.//
En el sí de vostra mare / refulgiu en santedat : / quan el Crist no us veu encara, / i sou ple de l’alegria / del que és Nat i no té fi.//
La paraula d’Issaias / s’ha fet clara en el desert: / i sou l’Àngel del Messies/
(SEGONA COLUMNA) que esbrosseu el camí incert. / Vostre esguard ens irradia / senyalant nostre destí.//
Sou ministre del Miracle / a les ribes del Jordà, / quan el Verb, en bell oracle/ l’Esperit preconitzà / al vessar vostra mà pia / l’aigua pura que l’ungí. //
Senyaleu amb mà benigna, / Jesucrist, l’Anyell de Déu. / i ens mostreu, en un bell signe, / el qui treu la culpa greu, / el qui porta la metgia / al nou món que redimí. //
Salomé en la dansa impura / vostra testa ha conquerit / i en la dansa que perdura / vostra sang ens ha enrogit /
(tercera columna) de l’eterna valentia / amb que un jorn us enfortí. //
Flor gentil de primavera, que heu florit en el Vallès, / beneïu Matadepera, / protegiu el feligrès/ que, devot, en Vós confia; sigueu nord del pelegrí. //
A la terra catalana / feu-la plena de virtuts / i amb la fe que ens agermana / feu que un dia, benvinguts, / entonem la melodia / incessant i sense fi. //
Precursor del novell Dia / que excel·liu de bell matí: Sant Joan, estel i guia, / feu planer el nostre camí. //
Pregueu per nosaltres, Sant Joan Baptista. //
Perquè siguem dignes de les promeses de Crist. //
PREGUEM. Oh, Déu. Vós volguéreu que Sant Joan Baptista fos el precursor del naixement i de la mort del vostre fill. Feu que, així com ell va ser màrtir de la veritat i de la justícia, així nosaltres lluitem amb valentia per la confessió de la vostra doctrina. Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill que amb Vós viu i regna, en la unitat de l’Esperit Sant, Déu, pels segles dels segles.
Els goigs es cantaven antigament a l’església de Sant Joan situada al costat de Can Roura, i actualment ho fan també a l’església nova.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).
Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions.
Bibliografia
BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.
