Goigs a honor de Sant Blai
Casserres
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs quee s canten en honor a Sant Blai a l'ermita de Sant Miquel de Fonogedell i per l'aplec de Sant Blasi. La lletra diu:
Puix de vós tot bé s'espera,/oh sant Blai, sant guaridor:/ Fonollet se us arrecera / com ramat al seu Pastor.
Fóreu bisbe de Sebaste, / de l'Armènia bell país, / que us rebia entusiasta / com si fóssiu Jesucrist, /ple com vostre cor ja era / de la gracia del Senyor.
Vostre bàcul conduïa / el nombrós ramat fidel; / ni una ovella s'esgarria /del camí que mena al cel. /Us seguim per la drecera, / que és camí gens perdedor.
Us veiem, com si fos ara, / que fugiu cap al desert, / perseguit, cercant empara, / fins que hi fóreu descobert: / l'enemic ve amb cor de fera, / l'afronteu amb molt braó.
I, sotmès a tota prova, / sou l'anyell que no us queixeu. /
Pel turment, amb Crist es troba / la semblança que cerqueu! / Ai, quan truca amb mà severa / nostres portes el dolor!
D'una espina al coll clavada / quan guaríreu un infant, / us guanyeu l'anomenada /de ser taumaturg molt gran. / De tot mal ens allibera /vostre brac intercessor.
Fou una altra prova dura / el llençar-vos a l'estany; / mes damunt les aigües sura / vostre cos sense cap dany. / Ai, que el mar del món s'esvera /quan ens bat la passió!
Del martiri la corona, / com en vostre cap relluu! / És quan el botxí no es dóna / i us degolla a cop molt dur, /mentre l'ànima lleugera / se 'n pujava a cels d'amor.
A vós vénen en corrua / tots els pobles del voltant, / quan l'hivern ja s'atenua, / quan el fred ja va minvant, / i es desplega com bandera /
l'ametller ran d'horitzó.
Sant Pau, Montclar, l'Esgleiola / amb Casserres, Fonollet, / Sant Joan, Viver i Merola / saben prou aquest indret, / lloc sagrat on se us venera /des deis temps de l'avior.
De Fonojadell l'ermita / és molt bell el nom que té; / sant Miquel a entrar-hi invita / amb la Verge del Roser. / Ja el vestíbul de primera / ens abriga acollidor.
Escolteu nostra preguera / teta goig, teta cançó: /Fonollet se us arrecera / com ramat al seu Pastor.
El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original.
Existeix una altra versió de la que no es coneix l'autor de la lletra.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius.
Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.
Bibliografia
BRIONES, Margarita i SANTACREU SIMON, Joan (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga.
