Goig en lloança del gloriós cavaller i màrtir Sant Sebastià
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs a llaor de Sant Sebastià que es canten a la parròquia de Sant joan de mtadepera, ja que és el co patró de dita parròquia. A l’encapçalament es llegeix: Goigs en lloança del gloriós cavaller i màrtir / Sant Sebastià / advocat contra pestilència i tot mal contagiós. / que es venera a l’antiga església de / sant joan de matadepera. I diuen així:
(primera columna) Màrtir sant molt singular, / supliquem vostra potència: / vulgueu a Jesús pregar / que ens guardi de pestilència. //
Vostra mare és de Milà, / vostre pare, de Narbona; / en la cort, Dioclecià / per capità us corona, / però vós, per Déu amar, / deixeu eixa dependència: vulgueu... //
Passàreu cruels turments, / en els quals, segons s’ha vist / convertíreu molta gent / a la fe de Jesucrist; / per ço us ve a suplicar / aquest poble, per clemència: / vulgueu... //
En un pal el mal pretor / us féu assagetejar. / ¡Qui podrà pensar el dolor / què vàreu en ell passar ! / Allí vàreu demostrar / la vostra gran paciència: / vulgueu... //
(segona columna) A un pal assagetat / una vegada partíreu, / i després, del tot curat, / a cruels assots moríreu; / de dos martiris passar / sols us donen evidència: / vulgueu...//
Ou Jesús el vostre plant, / i farà segons voleu; / puix qaue humil ve reclamant / a grans crits el poble seu; / si el veieu sovint plorar / davant de vostra presència: vulgueu...//
Tan gran patró com tenim / tan apropiat com vós, / no mireu el nostre crim; deu-nos remei piadós / d’aquell mal que vol matar / grans i xics sens diferència: vulgueu... //
Gloriós sant Cavaller, / ixca de vós tal virtut; / puix teniu aqueix poder, / conserveu-nos la salut, /
(tercera columna) lo qual Déu concedirà / per costum de sa clemència: vulgueu... //
El ver Déu us té promès, / puix per ell vàreu patir, / que el devot no sia pres / d’eix mal, ans puga guarir; / i ja que al fi ve a implorar / vostre favor i assistència: vulgueu...//
Us aclamen per Patró / singular advocat; / guardeu tot aqueix veïnat / amb vostra alta intercessió; / feu que ens puguem preservar / de tal mal i tal dolència : / vulgueu... //
TORNADA //
Verge Maria sens par / i Mare per excel·lència: / vostre Fill vulgueu pregar / que ens guardi de pestilència. //
V/ Oh màrtir Sant Sebastià, vulgueu pregar per nosaltres. //
R/ I feu-nos dignes de merèixer les promeses de Crist //
PREGUEM //
Omnipotent Déu, us demanem enfervorits que ens concediu als que celebrem el natalici del màrtir, vostre gloriós / Sebastià, que per la seva intercessió visquem amb l’amor del vostre sant nom. R / Així sigui //
Boisos d’en Ricard Marlet – Matadepera, 2004 – Germandat de Sant Sebastià //
Esemplar núm. 0689//
ELECË, arts gràfiques.
Edició numerada (0689), imprès per ELECÉ, arts gràfiques en paper a tres tintes, editat l’any 2004 per la Germandat de Sant Sebastià en motiu de la seva celebració. Text distribuït en tres columnes. Presenta una caixa amb orla tipogràfica realitzada amb boixos de Ricard Marlet. Es desconeix l’autor de la lletra.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
