Goig en honra de la gloriosa Transfiguració de Christo Senyor nostre, vulgarment dit Sant Salvador
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goig en honra de la gloriosa Transfiguració de Christo Senyor nostre, vulgarment dit Sant Salvador, que es cantaven a l'ermita de Sant Salvadoe de Can Boquet, i que diuen així: Volem la Creu abrassar, / y servirvos avb fervor. / O Jesus transfigurat / concediunos vostre amor. // Per imitar tant patir, / que fereu per nostre exemple: / de vostra Gloria en lo Temple / tots vos desitjam seguir / per poder del tot cumplir / la lley ab zel y calor. // O Jesus, &c. // Perçó lo mes apartat / de la Muntanya buscau, / y ab tres Apostols anau / á monstrarvos transformat: / lo lloch de Gloria ha estat / l'alta cima del Thabór. // O Jesus, &c. // Ab vos elegits anaren / tres: Pere, Jaume, y Joan / com de vostre Cor imán: / tant feliz ditxa gosaren, / que á ningun algtre pensaren / tinguesseu tant gran amor. // O Jesus, &c. // Al mitx de tant dolçura / los Sants Moysés y Elias, / acompañan al Mesias / á celebrar ab ternura / tant inefable hermosura / entre totas la millor. / O Jesus, &c. // Als cinch que feren costat, / que cautelosos anassen, / per convenir que callassen / tot lo en la visió passat, / fins haver resuscitat: / los maná lo Salvador. // O Jesus, &c. // De tal manera gustá / á Pere tant grata vista, / que olvidant á pena trista / alli estar manifestà: / mes per resposta quedá / ofuscat lo resplandor // O Jesus, &c. // De la Montanya baixaren / los tres Apostols pasmats, / y á tot sufrir animats / ab tant anhelo se armaren, / que tots sas vidas donaren / plens de divino valor. // O Jesus, &c. // Per alcançar esta gloria, / y gosar de eix gran transport, / se té de fer de la mort, / á fi de que tot Fael moria / penetrat de bon dolor. // O Jesus, &c. // Qui ab pietat singular / á tant devota Capella, / que es de figura molt beella / vol pujar á visitar: / ab cuydado ha de pregar / á son amat Redemptor. // O Jesus, &c. // O Vilassar, que ab primor / en la Casa de un Pagés, / ab molta mesura y pes / obsequias al Señor : / per tenir tant gran honor / deus procurarlo ab ardor. / O Jesus, &c. // Puig per guanyar tanta paga / volem viurer ab candor. // O Jesus transfigurat / concediunos vostre amor./// V. Gloriosus apparuisti in conspectu Domini.// R. Propterea decorem induït te Dominus. // OREMUS / Deus, qui fideu Sacramenta, in Unigeniti tui gloriosa Transfiguratione, patrum testimonio roborasti; adorationem filiorum perfectam, voce delapsa in nube lucida, mirabiliter praesignasti: concede propitius; ut ipsius Regis gloriae nos coheredes efficias, et ejusdem gloriae tribuas esse consortes. Per cumdem Christum.
Aquests goigs ja no es canten però es va fer una edició facsímil d'aquest exemplar conservat a l'arxiu parroquial, datat el segle XVIII amb motiu de la restauració i reconciliació de la Capella de Sant Salvador, de Can Boquet, celebrada el diumenge dia 9 d'agost de l'any 1981.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
