Goigs a llaor de la Verge Maria del Roser
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs a llaor de la Verge Maria del Roser que es venera a la Parròquia de Sant Genís de Vilassar del Bisbat de Barcelona i que diuen així:
Vostres Goigs amb gran plaer / cantarem, Verge Maria: / puix que Vostra Senyoria / és la Verge del Roser. //
Déu plantà dins Vós, Senyora, / el Roser molt excel·lent, / quan us féu mereixedora / del concebre'l purament, / donant fe al missatger / que, del cel, us trametia / Déu el Pare, que volia / fóssiu Mare del Roser. //
Del sant ventre produïda / la planta del Roser verd, / fóreu d'àngels circuïda / i servida amb gran concert; / i restà pur i sencer / vostre cos amb alegria, / quan nasqué dins l'establia / el celestial Roser. //
Quan els Reis devots sentiren / del Roser la gran olor, / amb l'estel ensems partiren / per adorar lo Senyor, / i trobaren, cert, el ver / de Balaam la profecia, / quan Vostra Mercè tenia / en els braços el Roser. //
Gran delit us presentava / Vostre Fill ressuscitat / amb cinc roses que portava / a les mans, peus i costat; / per les quals en Llucifer, / que dels sants l'infern omplia, / fou robat en aquell dia / que florí lo sant Roser. //
Reparada la gran erra / d'Adam, per la mort cruel, / transplantat fou de la terra / el Roser dalt en el cel ; / i pujant amb gran poder / el partir no us entristia, / contemplant Déu com rebia / amb gran goig el sant Roser. //
No fou de menor estima / el goig de l'Esperit Sant, / que vingué de l'alta cima / al vostre Col·legi Sant, / i regà aquell sant planter / que lo gran Déu elegia / per estar en companyia del celestial Roser. //
Vostra vida ja acabada, / el major dels goigs sentís: / a Déu fóreu presentada / triomfant al Paradís, / que Senyora us volgué fer / del gran hort que posseïa, / col·locant-vos on devia / sota l'ombra del Roser. //
Manà Vostra Senyoria / als Frares Predicadors / que de Vostra Confraria / fossin instituïdors: / i és així que fou fundada / obeint vostre voler, / dignament intitulada / de la Verge del Roser. //
Puix mostreu vostre poder / fent miracles cada dia, / preserveu, Verge Maria, / els confrares del Roser. ///
Melodia popular.
Text restablert per F. Ribas Pontí, extret d'una edició de l'any 1958 on es diu que l'Excm. i Rvdm. Dr. Gregori Modrego i Casaus, Arquebisbe- Bisbe de Barcelona, s'ha dignat a concedir 200 dies d'indulgència als seus fidels diocesans cada vegada que devotament cantin o resin els presents Goigs
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
