Gegants Vilafranca del Penedès

Alt Penedès
Casa de la Festa Major (Pl. Vall del Castell, s/n)

Coordenades:

41.34804
1.69682
390978
4578213
08305-314
Patrimoni moble
Objecte
Contemporani
XX
Bo
Física
Restringit
Lúdic
Pública
Ajuntament de Vilafranca del Penedès (C. de la Cort, 14).
Jordi Montlló Bolart

Parella de gegants, actualment reials. Ell es diu Ferragut i ella és la seva esposa. L'estructura és fonamentalment de fusta i guix, i és desmuntable. Les parts que es poden desmuntar són: la part corresponent a les cames, cos, braços, mans i caps. El cap i les mans estan més treballats perquè són visibles, a diferència de cos i braços fets de guix i estopada sobre una estructura de fusta.
La part inferior, que arriba a la cintura del personatge, té la forma troncocònica, rematada per una plataforma el·líptica que serveix de recolzament a una altra plataforma similar que té el cos en la seva part inferior. Per facilitar l'adaptació de les robes, porta cèrcols de fusta prima i flexible, a una alçada mitja.
L'alçada del gegant és de 3'34 metres i la de la geganta de 3'27 m.

El primer document que parla de l'existència d'un gegant a Vilafranca del Penedès, és un manuscrit de l'any 1510 que es troba a l'Arxiu Històric Comarcal. En aquest, però, només es parla d'un gegant. En el llibre verd de Vilafranca, de l'any 1600, ja es fa referència als Gegants, en plural. En l'apartat que explica la cerimònia de Corpus es llegeix: " ... lo clavari fa sonà los músichs y en aqueix temps pasan los gegants, lo drach y diablots tirant cuets per regositjar la festa ". A través d'uns versos de Salvador Comellas al Llibre verd de Vilafranca, sabem que eren gegant i geganta i que el gegant es deia Ferragut.
Els gegants pertanyien a la confraria de Sant Macari i Sant Josep, formada pels fusters, picapedrers, mestres de cases, ballesters, forners, escultors, cantirers, pintors, boters, serradors, esclopers, escudellers, rajolers, etc., fundada l'any 1388. Durant tot el segle XVIII, no hi ha referències documentals dels gegants de Vilafranca.
L'any 1909, la confraria cedeix els Gegants a l'Ajuntament, fruit d'un afebliment social i econòmic d'aquestes que es ve produint des del segle anterior.
El primer acte no religiós, segons fonts documentals, en el que participen els gegants, és la celebració de la regència de Maria Isabel (el 6 i 7 de juliol de 1833).
Segons Alegret (SOLÉ, 1986:20), l'any 1830 es renoven els caps dels gegants. L'autor fou l'escultor sitgetà, senyor Cinto i la reformà tingué un cost de divuit unses. Portarien indumentària aràbiga, ell amb bigoti i perilla, igual que Sant Fèlix. També sabem que pel Corpus de 1860, a l'any 1886 i el 1906, estrenaren vestits nous. La darrera de les ocasions per subscripció popular.
El gegant, en el vestuari de principis de segle XX, portava una túnica i portava una capa de vellut vermell, ribetejada amb cintes de color groc.

BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès.
SOLÉ i BORDES, Joan (1986). Dels gegants de Vilafranca. Edita Caixa Penedès. Vilafranca del Penedès.