El garrofer és un arbre originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que es naturalitza a les nostres terres. Actualment la garrofa s'utilitza per la fabricació de pinsos per a remugants: cavalls i rucs, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de l'alimentació, farmàcia i cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva estança al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de Sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està en davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: "plantat vol esser lo Garrofer de branca jove, de Febrer, y de Novembre, en terra seca, y vol esser plantat molt fondo, potser empeltat sobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y se moriria prest,folse regar fouint. Les Garrofes son mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home".
