Garduixeres
Olost
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Garduixeres està situada a l'extrem nord del terme municipal, en un punt elevat sobre la carretera BP-4653 des d'on es domina una àmplia extensió de terreny.
Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra, amb algunes parts arrebossades, i amb carreus treballats delimitant les cantonades, diverses de les quals han quedat integrades al mur denotant les diverses etapes constructives. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.
La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i una obertura d'arc rebaixat emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada, i a les golfes tres finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. A la dreta de la façana hi ha adossat un cobert de dos nivells que segueix el nivell de la teulada del volum principal.
La façana oest conté una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, tres finestres reformades al primer pis i una finestra a les golfes emmarcada amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra.
La façana nord compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. A nivell de primer pis hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada, amb la data de 1745 inscrita a la llinda, i dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. A les golfes hi ha dues finestres amb la mateixa tipologia, emmarcades amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. A la part esquerra de la façana s'observa el mur posterior del cobert adossat a l'est de la façana principal, que conté dos accessos, un emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i l'altra amb brancals de maó i llinda de fusta.
La façana est es troba completament dominada pel cobert adossat, que en aquesta façana no conté cap obertura. A pocs metres es conserva un pou de planta circular bastit amb murs de maçoneria de pedra i coronat per una biga travessera que és sustentada per dos pilars de pedra treballada.
Història
En el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 apareix documentada Garduixeres que pagava censos a la batllia de Pelaroger.
Bibliografia
PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló).