Galera

Gaià

Aquest lloc antigament s'anomenava Gramolar o Graumulà (documentat el 1331). El nom fa referència a un gual o pas que hi havia en unes roques del Llobregat, on actualment hi ha la resclosa de l'Amella de Merola. El nom de Galera està documentat el 1771, i aquest any ja pertanyia al mas de la Roca. Posteriorment s'anomenà Serrat de Galera, novament Gramolar i, ja al segle XX, Galera.
El raval actualment existent va néixer a finals del segle XVIII, arran de l'experiència agrícola promoguda pel noble il·lustrat Francesc d'Assís Delàs i Silvestre (1747-1818), baró de Vilagaià. Aquest prohom gironí, que era regidor perpetu de Girona i cavaller, es va casar amb Maria Anna Taurinyà, hereva del mas Vilagaià. El pare de Maria Anna, Josep Taurinyà Aspres, era també una persona cultivada: astrònom, astròleg i matemàtic, i autor d'un llibre d'astronomia publicat a Cervera l'any 1731. Aquest enllaç entre famílies potentades va tenir importants conseqüències per a la història de Gaià. Francesc, com a il·lustrat que era, va voler millorar l'organització i el rendiment agrícola en les seves propietats. Fou així que, a partir de l'any 1773, començà a facilitar un gran nombre d'establiments pagesos. En les seves terres s'hi van establir uns 40 colons, als quals cedí terres per a construir-s'hi una casa i conrear-hi cereals, vinyes i oliveres segons el sistema de rabassa morta. Pagaven a l'amo un cens i li lliuraven la quarta part de tots els productes collits. Aquests pagesos van ser els que van constituir els nuclis o ravals del Pla del Forn i Galera. En el llibre "Gaià, t'estimo" s'hi inclou també el nucli del Serrat, però es tracta d'una errada. El 1790 Francesc d'Assís Delàs va aconseguir ser nomenat Baró de Vilagaià. Era un títol nobiliari de nova creació mitjançant un privilegi reial, concretament del rei Carles IV. Com a identificació de la Baronia va adoptar el nom del mas més gran i destacat dels cinc que posseïa: Vilagaià. Els seus descendents van passar a residir de Girona a Barcelona i han continuat amb la possessió del mas i del títol de Baró fins als nostres dies.
El raval de Galera es va formar quan el futur baró de Vilagaià i la seva esposa van concedir els primers establiments en terrenys que pertanyien al mas de la Roca, de la seva propietat. Gràcies a la recerca duta a terme per Ramon Vila Casals podem saber l'evolució d'aquest raval. El futur poble es va dividir en una trentena de parcel·les que tenien 25 pams d'amplada. L'any 1774 es van establir els terrenys per les vuit primeres cases, i fins el 1799 se'n van establir nou més. Les cases van anar formant el carrer que avui s'anomena Gramulà. A la primera meitat del segle XIX es van establir noves cases: cal Lluís, cal Carnestoltes, cal ton dels bous, ca l'Agnesó, cal Jordi, cal Cristino, cal Vilagaià, ca l'Andreu i cal Pau. I també algunes es van dividir en dues o fins i tot en tres parts. Així, a mitjan segle XIX ja s'havien construït 26 cases, que són bàsicament les que han arribat fins a l'actualitat (BADIA, 2016: 198). Les cases més antigues són les que es troben al principi del carrer, mentre que les del final són les últimes.
Amb la fundació del poble es va construir una gran bassa que tenia una cabuda de 500.000 litres i estava ubicada on ara hi ha la plaça. S'alimentava d'unes rases (una d'antiga i una altra de més nova) que procedien de sota el serrat de l'Àliga i tenien dos quilòmetres de llargada. Les rases s'havien de netejar i escurar periòdicament, unes tasques es feien en lluna vella i que anaven a càrrec de tot el poble. L'aigua de la bassa només s'utilitzava per a usos de treball, mentre que per al consum domèstic es prenia l'aigua de pous i cisternes. (Continua a l'apartat Observacions).