Fum, fum, fum
Prats de Lluçanès

    Osona
    Nucli urbà. Prats de Lluçanès

    Coordenades:

    42.00918
    2.02953
    419639
    4651251
    Número de fitxa
    08171-77
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    És una nadala molt coneguda.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La cançó Fum, Fum, Fum és una de les nadales més conegudes arreu del principat de Catalunya, que es va recollir a la vila de Prats de Lluçanès. Aquesta cançó, una de les que més es canten per les festes nadalenques, era cantada a l'església de Prats de Lluçanès a matines del dia de Nadal. El mestre Joaquim Pecanins va recollir la cançó a principis del segle XX i la va donar a Joan Lamote de Grignon perquè l'harmonitzés. A partir d'aquí es va donar a conèixer a molts grups de cantaires estenent-se d'aquesta manera arreu del món.

    Al vint-i-cinc de desembre,
    fum, fum, fum.
    Ha nascut un minyonet
    ros i blanquet, ros i blanquet;
    Fill de la Verge Maria,
    n'és nat en una establia.
    Fum, fum, fum.

    Aquí dalt de la muntanya
    si n'hi ha dos pastorets
    abrigadets, abrigadets;
    amb la pell i la samarra,
    mengen ous i botifarra.

    Qui dirà més gran mentida?
    ja respon el majoral
    amb gran cabal, amb gran cabal;
    jo faré deu mil camades
    amb un salt totes plegades.

    Joaquim Pecanins, nascut a Prats de Lluçanès el 1883, era un músic i compositor que va ser director de l'Escola Coral de Terrassa i de l'Orfeó Manresà. Ell havia escoltat aquesta nadala a l'església del seu poble i durant el primer quinquenni del segle XX la va publicar al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.

    REIXACH, R., Temps de Nadales. Fum, Fum, Fum, de Prats de Lluçanès al món, La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, extra Nadal, 15 de desembre de 2006.