Festa Major de Sant Vicenç

Prats de Lluçanès

Les manifestacions de caràcter folklòric com són les festes majors són difícils de datar i documentar. Tot i així, l'advocació a Sant Vicenç ja apareix documentada el 968, en l'església de la Bona Sort (antigament advocada a Sant Vicenç) i, per tant, els honors als sant patró cal suposar que venen de lluny. És a partir de l'època medieval que les manifestacions populars experimenten un auge important, tot i que és difícil precisar l'inici de la celebració tal com l'entenem avui en dia. El nou temple advocat a Sant Vicenç - actual església parroquial de Sant Vicenç- s'erigí a mitjans segle XVII, però no fou fins al 1787 que s'independitzà de Santa Eulàlia de Pardines. Durant el segle XIX s'introdueixen noves activitats - a part dels Oficis solemnes- en el dia de la celebració del patró del poble. Així, es comencen a fer representacions teatrals i els balls de Festa Major. Al 1882 es destinen 30 ptes. per solemnitzar la Festa Major, posant la condició als administradors de que havien de trencar dansa a la plaça Sant Jaume, i que gratuïtament poguessin ballar en la mateixa plaça els veïns de la vila. Al 1886 també es documenta el costum del bon jorn, picant a les portes dels veïns per anunciar la Festa Major, i al 1889 la tocata o serenata que es feia, fins al moment, davant la casa de l'alcalde la nit de la Festa Major, s'instaura davant de la Casa Consistorial. Aquestes activitats queden reflectides en el programa de Festa Major de 1900. La vigília de la Festa Major d'aquest any s'inaugurava amb un repic de campanes, a les sis de la tarda hi havia les completes en honor al sant, i a les vuit del vespre els administradors recorrien els carrers i les places acompanyats amb la cobla dels "Agustinets". El dia de Sant Vicenç, 22 de gener, s'iniciava a les cinc de la matinada amb el Bon Jorn, acompanyats de la cobla que passava pels carrers. A les nou del matí, ajuntament i autoritats judicials formaven un seguici fins a l'església on es feia el solemne Ofici. En sortir la cobla recorria de nou la vila tocant airoses marxes. A les tres de la tarda hi havia les completes, i una processó amb les autoritats locals acabava amb ball a la plaça Sant Jaume. Per cloure la diada, a les vuit del vespre es feia un concert a la plaça Nova en honor al Sr. Alcalde i s'acompanyava la revetlla amb ball i focs de bengala. L'endemà, dia de la tornaboda, es deien els oficis divins a l'ermita de Sant Sebastià i de retorn es feia ball a la plaça Sant Jaume, el qual també es repetia a la tarda. A la nit es feia una passada pels carrers de la vila i s'acabava amb un ball.