Forn de calç del Collet de Vilardebò
Tagamanent
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Forn de calç d'estructura tradicional que es troba construït en una petita elevació a manera de pou. Es troba situat en mig de pins al costat de la carretera que puja de la Pedralba al Turó de Tagamanent, a l'alçada del Collet del Vilardebò, abans del trencant del Solà a l'esquerra. Presenta una planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida, que es va excavar a uns 5 metres en el sòl natural. Tot i que es troba molt cobert per la vegetació, es conserva part de la boca d'alimentació del forn, i les restes del refrectari com a conseqüència del seu enduriment per el calor de les múltiples cuites. Després de realitzar un forat en el terreny natural, aquest fou envoltat per un mur reforçat per pedres irregulars que foren recobertes parcialment, i per la seva cara interna, amb argila i morter.
Seria interessant determinar els punts d'extracció d'aquesta calcària, bàsica per realitzar qualsevol cuita.
Història
Aquesta estructures es corresponen als forns de producció de calç. La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn.
Per la zona de Tagamanent aquesta pedra calcàrea, al ser molt abundant va ser durant molt temps tractada per esdevenir calç i ser utilitzada en la construcció, com ho demostren els diversos forns inventariats. Aquest procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, es convertia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, s'utilitza en pasta o la calç en pols. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. La calç produïda en aquest forn hauria estat utilitzada per les diverses obres de les masies del voltant, sobretot el Viladebò i la Vila, però se'n desconeixen els detalls.
Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX. En el cas del forn del Collet del Vilardebò, no es poden fer gaires precisions, i es podria parlar d'entrat en segle XVIII.
Bibliografia
CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera tp-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. IPEC-Montseny (1998), n. 4010. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona.
