Forn de calç de la Vila
Tagamanent

    Vallès Oriental
    Sota el Turó de Tagamanent, a la Vila.
    Emplaçament
    Davant la segona entrada de la Vila pujant de Tagamanent, a tocar del camí.

    Coordenades:

    41.74859
    2.27626
    439826
    4622116
    Número de fitxa
    08276 - 136
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Regular
    Parcialment cobert de runa, i tapat per la vegetació.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 005A00012
    Autoria de la fitxa
    Anna M. Gómez

    Aquesta estructura es troba situada en una petita elevació que s'ubica davant del mas de la Vila. Es tracta de d'una estructura circular i cilíndrica, excavada a la roca que aprofita part del marge d'un petit turó, amb unes mesures de 3'5 m de diàmetre i uns 3 metres de profunditat presentant les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç tradiccionals: planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida excavada al sòl, amb les parets interiors cremades per les diverses coccions amb les restes del refrectari; amb la boca a la part inferior de l'estructura per recollir les cendres i alimentar el foc. En el cas del forn de la Vila, la boca està en molt mal estat de conservació, i només s'insinua el seu emplaçament, que seria just tocar el camí que, puja de la Pedralba al Turó de Tagamanent.

    Aquesta construcció respon a un forn de producció de calç d'abast local. La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, com s'ha constatat en tots els forns documentats, ja que facilitava el seu procés productiu. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. L'ús de la calç com element constructiu, barrejat amb sorra i aigua o sola, ha estat utilitzat, des de sempre, de forma tradicional. Aquest tipus d'activitat s'ha d'associar amb la presència de calcita com a matèria primera. El procés s'iniciava amb l'extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, esdevenia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, molt rica en carbonat calci i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, se'n obtenia la calç. Quan aquesta substància surt del forn es presenta en terrossos d'òxid de calci de color rosat, que tradicionalment es coneix com a calç viva o calç de terrós i; la seva posterior manipulació permetrà que en la construcció s'utilitzi la calç en pasta o la calç en pols, les dues com a modalitats de l'hidròxid de calci.
    Per a la elaboració de la calç es coneixen dos sistemes: el sistema basat en el forn discontinuo o intermitent, i que ha perdurat fins els nostres dies; i el forn de tipus continuo o forn de raig. En aquests forns es disposaven de capes alternades de pedres de dimensions variables, i es cobria la part superior amb troncs i fang com aïllant, amb algun forat de ventilació. L'alimentació es feia per la boca, situada a baix de l'estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc.
    Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, com és el cas d'aquest forn que es vincularia a un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la reforma o remodelació d'una masia, en aquest cas la Vila. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot al llarg del XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX, que coincideix amb el marc cronològic de la Vila i alguna de les seves reformes.

    CARBONELL, M.C.; DIAZ, M. (2000). Memòria de l'excavació arqueològica en el forn de calç de l'E.S. CEPSA, carretera TP-2031 (tram Tarragona-Sant Pere i sant Pau). Tarragona, Tarragonès. IPEC-Montseny (1998), n. 4009. MORO, A (1993). Memòria de l'excavació d'urgència al forn de calç de Can Montllor (Terrassa, Vallès Occidental). ROSELL, J. SUBIRATS, M. (1987) La producció de la calç ahir. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Barcelona.