Formatges de Muntanyola
Muntanyola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El formatge artesà és un dels principals productes tradicionals de la població i de venda exterior.
A la formatgeria artesana, de gran tradició al municipi, es realitzar tot un procés i l'elaboració d'una gran varietat de productes locals que van des de l'obtenció de la llet, a l'assentós del coall, de la llet de cabra i la fabricació de formatge fresc, mitjançant un ancestral procés del mestre formatger a la Vila Vendrell de Muntanyola.
La varietat de productes comprèn els diferents graus de maduració i matissos, així com envasament i presentació d'aquests formatges amb denominació d'origen.
Història
La base econòmica del municipi de Muntanyola han estat les activitats dels sector primari, i d'aquestes destaca el tractament dels productes secundaris com és el de l'elaboració de formatges.
El gran territori format per nombrosos masos autàrquics i que havia estat el motor econòmic del municipi des de la seva creació, actualment es troba en regressió, ja que a part dels masos no habitats només es conrea una dècima part del total de les terres municipals i tres quartes parts es consideren terreny forestal. Els principals conreus són productes de secà, cereals bàsicament, com la civada, l'ordi i el blat. La superfície mitjana per l'explotació és de 46 ha, si bé el 25% és format per explotacions de més de 100ha. La terra es treballa majoritàriament (86%) sota règim directe de propietat.
Els propietaris dels formatges de Muntanyola resideixen al mateix mas Vilavendrell. Van començar posant cabres i provant de fer formatge de cabra i ovella, de la qual compraven la llet. La cabra havia tingut fama de ser un bestiar delicat i de domesticació difícil, però la seva llet és més assimilable que la de vaca per a les persones. Tenien 25 quarteres de Vilavendrell i 12 quarteres del mas la Roca per a les pastures, tenien 1 o 2 persones per munyir i munyien el ramat dos cops al dia; al 1996 tenien 340 cabres.
Per a l'elaboració del formatge d'ovella es treballa amb llet crua que s'escalfa a uns 35 graus. S'afegeix el quall, es talla la quallada i es decanta el xerigot. El procés continua amb l'emmotllament, el premsat i el salat. Després el formatge es deixa un temps a l'oreig i es posa a la cambra de conservació un mínim de 2 mesos, però és aconsellable que s'hi mantingui uns 3 o 4 sempre que estigui a la humitat i temperatura adequada.
Hi ha tres tipus: el serrat de quilo i mig quilo, el tupí que deixem macerar amb aiguardent i el trossejat que es posa amb pots amb olives i oli d'oliva. Amb el formatge de cabra el procés és amb llet pasteuritzada. És un formatge de gust molt suau; fan formatge fresc, adobat i mató, i també fan pots amb oli d'oliva i herbes. També van treure el formatge serrat d'ovella que abans feien els pastors dels Pirineus i s'havia perdut. És el típic formatge dels Pirineus, part de la Garrotxa, d'Osona i la Cerdanya.
D'altra banda, la ramaderia té una major importància dins el marc econòmic de Muntanyola. S'ha experimentat un increment força destacable al llarg del 1980, sens dubte com a conseqüència de la importància de la indústria d'embotits i, sobretot formatges, els últims anys.
Bibliografia
AADD. (1996). Muntanyola. Revista trimestral n. 7. setembre 1996. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 2.
