Font vella de can Maiol
Rupit i Pruit

    Osona
    Carrer de la Barbacana
    Emplaçament
    A la banda de tramuntana del nucli urbà de Rupit
    848 m.s.n.m

    Coordenades:

    42.0253
    2.46661
    455843
    4652723
    Número de fitxa
    08901 - 203
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Element urbà
    Modern
    Popular
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Rupit i Pruit
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Font urbana situada al costat de la casa de can Maiol i integrada dins del marge de llevant del carrer de la Barbacana. Està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada de forma regular i amb diversos carreus ben escairats disposats, tant a les cantonades com al centre del parament. Compta amb una coberta de lloses de pedra planes de dues vessants i presenta una obertura rectangular bastida amb carreus de pedra, i situada a la part superior del parament. A la part posterior té un dipòsit bastit amb pedra escairada. La font pròpiament dita està situada damunt d’una plataforma de pedra, a la que s’accedeix mitjançant dos graons des del carrer (en un extrem hi ha un banc de pedra simple). Consta d’una gran pica rectangular bastida amb carreus de pedra, amb un graó d’accés i una aixeta metàl·lica encastada al parament. Alhora, aquesta pica s’omple amb l’aigua que emana d’un brollador de pedra encastat al parament, que flueix cap a l’interior d’una petita pica quadrada amb decantador. Al bell mig del parament hi ha un plafó de pedra quadrat, gravat amb la inscripció “IHS MARIA FONCH REEDIFICADA LO ANY 1700” i decorada amb una creu llatina damunt del Calvari. L’aigua desguaça cap al rec que passa en paral·lel al carrer en direcció al torrent Mal.

    El seu nom procedeix de la casa que hi ha al seu costat. Antigament proporcionava l’aigua al poble de Rupit, juntament amb la font del Saltiri. A la font hi abeuraven els animals de bast que pujaven de sota la cinglera. L’any 1972, la font fou reconstruïda i el seu cabal augmentat. Es posà la pica nova, el banc de pedra i els graons que permeten accedir-hi còmodament. El dipòsit té una capacitat aproximada de 8000 litres.

    BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). Rupit, pàgines de la seva història. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 104.