Font Vella
Moià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Font pública. L'antiga font vella es troba emplaçada en un mur format per grans carreus de pedra. Adossat al mur hi ha esculpit en pedra de Moià. Té un abeurador d'aproximadament 9 m, l'aixeta és moderna. Hi ha dues portes a la seva façana que porten a l'interior del dipòsit i una inscripció en la que es pot llegir que va ser reedificada a l'any 1709.
A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: La Font Vella.
Història
Al s. XIV es porta l'aigua al poble provenint de la font de les Poses. Va ser construïda l'any 1634 al capdamunt del carrer de la Cendra (actual c. Francesc Viñas). Sabem, segons una inscripció que hi ha a la mateixa font, que va ser reedificada l'any 1709 fent-se càrrec de les despeses econòmiques la mateixa vila. L'aigua que sobrava de l'abastament del poble la feien servir els paraires per tenyir. Fins a la segona meitat del s. XIX les úniques fonts del nucli urbà eren la Font Vella i la Font de Sant Martí. Aviat va ser insuficient i el 1868-70 es va fer venir l'aigua del cantó de Passarell. La darrera canalització d'aigua va ser impulsada pel Sr. Gallart amb la finalitat de fomentar l'estiueig i la construcció de torres. El projecte aprovat en 1927 consistia en portar les aigües de la Crespiera però no es va dur a terme fins l'any 1931.
Bibliografia
AAVV (1991); Moià d'ahir i avui. Ed. La Tosca. Moià. Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena S L. Barcelona, gener. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.